ABRIL, CADA GOTA... MIL!

I acabem el mes d’abril, en llatí aprilis, que ve del mot aperire que vol dir obrir. Segurament perquè l’abril és el mes que dona pas a la primavera en què tot s’obre, reviu i floreix. Altres estudis parlen de l’origen etrusc i grec de la paraula. 

Sigui com sigui, l’abril certament ens obre les portes d’una primavera necessària per al cos i l’ànima, sobretot després d’un hivern marcat per unes guerres que causen dolor encara que les tinguem lluny de les fronteres. L’abril ens obrirà pas a les festes amb roses, als llibres de sant Jordi, a les festes medievals, als mercats i, naturalment, al turisme que té ganes d’envair-nos. 

Per què hi ha nenes que es diuen Abril i no s’ho diuen els nens, tenint en compte que es tracta del nom d’un mes, paraula masculina? Per què no hi ha cap nen/a Febrer, ni Maig ni Setembre? 

No ho descarto pas, potser algun dia es posarà de moda el nom de Març o Octubre, perquè això no és altra cosa que una moda. I les modes tenen dues opcions: anar-se’n o quedar-se.

Hi ha dos corrents ben diferenciats: Els qui creuen que cal mantenir el santoral tradicional com a únic origen de noms per a les criatures i els qui creuen que cal posar el nom que triïn els pares, encara que no tingui a veure amb els sants. 

Doncs m’inclino per la segona opció, perquè la primera no és altra cosa que l’obligació que imposava l’Església catòlica a tots els nascuts d’inscriure’ls amb un nom de la llista del santoral, perquè en ple franquisme era obligatori batejar les criatures si volies escolaritzar-los. Només els noms cristians estaven permesos, i molts capellans es negaven a batejar la canalla amb noms estrangers o que no tinguessin relació amb el santoral. A més, el nom s’havia d’inscriure en castellà obligatòriament. 

Fins que no va arribar la Constitució de 1978 no van començar a canviar les coses en aquest aspecte. Ens vam poder traduir els noms i vam començar a posar noms no santificats. Clar que la segona lluita va ser combatre les actituds dels jutges del Registre Civil, que continuaven amb la norma franquista pel davant i posaven dificultats a tot allò que sortia de la normalitat imperant. 

Si algú es queixa que un nom de mes de calendari no fa per a una criatura, que miri els noms recargolats d’alguns sants i veurem qui s’emporta la palma! 

Per tant, benvinguts siguin els noms bonics per anomenar criatures boniques!

🎦   HISTÒRIA D’ABRIL (Shigatsu monogatari / April Story), de Shunji Iwai

Japó, 1998

Una noia jove abandona el seu poble i es trasllada a Tòquio per anar a la universitat, però hi ha alguna altra motivació. 

És una pel·lícula bonica, amable, delicada, d’ambient quotidià. Un estil molt habitual en el director. És d’aquells films que et fan somriure sense riure. 

TRÀILER 

(Si voleu, feu una cerca de la pel·lícula a Google. Aneu a la dreta de la pantalla i us indicarà en quines plataformes la podeu veure). 

Ales d'abril somreien a frec del campanar,

el bleix del temps gemat suaument agitava

els jardins de les cases i els jardins de la sang.

Maria Àngels Anglada (Kiparíssia, 1980)