EL PADRÍ

 

Les meves cosines i jo no dèiem avi, sinó padrí. I és que en algunes parts dels territoris de parla catalana és comú utilitzar la paraula padrí en comptes d’avi: Terres de Ponent, baleàric i zona de Tarragona. 

En principi, un padrí és aquell que presenta la criatura al baptisme i es compromet a educar-lo cristianament. Ara bé, com que antigament els avis solien ser els padrins dels primers nets o netes, el nom de padrí es va correspondre amb el d’avi, fossin o no padrins de bateig. 

En canvi, no teníem padrina, sinó iaia. Segons el diccionari Alcover Moll, que està ancorat a la primera meitat del segle XX, en algunes zones es va perdre l'ús de les paraules avi i àvia, a favor de padrí i padrina, com a Mallorca, que pràcticament ja han desaparegut.

Ens arriba del llatí patrīnu. I padrí també vol dir persona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau, o bé persona que protegeix algú en els seus propòsits. En aquests sentits tenim en castellà, padrino; en francès, parrain; en portuguès, padrinho, i en italià padrino.

Això no obstant, en algunes zones del territori, la paraula padrí es refereix a persona vella. 

Els padrins continuen regalant la mona als fillols i, per tant, encara que els padrins originàriament eren els de bateig, actualment hi ha també molts padrins ‘civils’, que són els que tenen els no batejats, perquè una cosa és no batejar la canalla i l’altra deixar-los sense padrins i, per tant, entre altres coses, sense la mona de Pasqua! 

I avui no us en lliureu de la pel·lícula!

🎦   EL PADRÍ (The Godfather), de Francis Ford Coppola

EUA, 1972 (3 Oscars, 5 Globus d’Or, premis BAFTA, etc. ) Basada en la novel·la de Mario Puzo.

Amb la fantàstica música de Nino Rota.

Anys 40 a Amèrica. Vito Corleone, amb 4 fills, és el cap d’una de les cinc famílies de la màfia a Nova York. Quan es nega a participar en el negoci de les drogues comença una violenta guerra entre famílies. 

És una pel·lícula d’un nivell cinematogràfic altíssim, i considerada una de les millors de la història, no només per la trama i l’acció, sinó pel ritme, l’ambientació i el treball dels personatges. 

De fet, cal tenir en compte tota la trilogia de El padrí. Peu meu gust la primera és la millor, la segona gairebé la supera. La tercera em va relliscar una mica comparant-la amb les altres. 

TRÀILER 

(Si voleu, feu una cerca de la pel·lícula a Google. Aneu a la dreta de la pantalla i us indicarà en quines plataformes la podeu veure). 

Jo tenia nou anys i passava les angines.

El padrí, arribat del poble, em va portar una mona.

Una mona de pagès era un pa de pessic

amb esquitxos d'ametlla escampats per la vora,

tres plomes de gallina per bandera

i tres ous durs. Quina mona més bona,

més molsuda, de farina.

Josep  Vallverdú (Pa de forment, 2020)