EL REBOST

 

El rebost era una habitació de casa els avis. Una habitació sencera dedicada a emmagatzemar estris de cuina!

La cuina no tenia armaris en el sentit de les cuines actuals farcides d’espais i calaixos. La cuina, allargassada, tenia una aigüera o pica per a fregar els plats, de marbre, de més d’un metre, uns fogons de carbó i una taula, on esmorzàvem, però el rebost estava farcit de claus on penjar les coses, de prestatges, l’escala, la fusta de planxar, el cossi, i els estris propis d’una llar de la primera meitat del XX. Eines que ara serveixen per guarnir, però que ja no s’utilitzen, com el picamatalassos o les olles d’alumini, que vaig regalar a l’escola dels meus nets pels seus espais de cuines.

Per definició, un rebost és una cambra on es guarden els comestibles, però al rebost de casa meva no se n’hi guardava gaire de menjar. Potser era costum en altres cases, però a la meva no s’hi desava ni el pa, ni els embotits, ni la carn. I a poc a poc aquell espai es va convertir en un magatzem ple fins dalt de tot. 

Un cop a l’any feien neteja; és com si fessin inventari. Ho treien tot amb la intenció de llençar coses, però al final tot s’hi encabia altre cop, això sí, més ben endreçat. Sempre hi havia la por que allò que es llençava es necessitaria l’endemà!

De fet, era una habitació tan petita que no hi cabia cap llit, per tant, no es podia destinar a cambra de dormir, i com que era just al costat de la cuina, no hi havia altra destinació possible. Les cases d’ara no tenen rebost annexat a la cuina; ho desen tot als armaris que pugen fins al sostre. I si la cuina és petita, doncs cal espavilar-se a amuntegar tots els estris i aparells necessaris i innecessaris que tenim als espais actuals. 

Ve del llatí repŏstum, que vol dir ‘cosa guardada’. La paraula no té la vida assegurada. Si les cases no tenen rebost, poca transmissió hi haurà i, per tant, en un futur no molt llunyà el rebost serà una cambra inexistent a les cases i la portarem al museu. 

Doncs no us podeu imaginar quantes coses hi cabien en aquell rebost!

🎦   ESTA CASA ES UNA RUINA (The Money Pit), de Richard Benjamin

EUA, 1986

Una parella ha de cercar casa, i un amic els proporciona una ganga als afores de la ciutat. 

Comèdia comercial, d’estil totalment americà. Hi ha moments divertits amb uns quants gags que fan passar l’estona sense més pretensions.

TRÀILER

(Si voleu, feu una cerca de la pel·lícula a Google. Aneu a la dreta de la pantalla i us indicarà en quines plataformes la podeu veure). 

Hi ha el rebost

amb les sentors d'espècies i pa tendre,

i la cambra on dormíem de menuts

i on ara s'amunteguen

tot de mobles corcats, hi ha el racó

més fondo del celler, ple de carícies,

i la pallissa, el trenc

de la pallissa on l'avi s'amagava

en temps de guerra,

i la quadra i les golfes i el terrat.

Manuel Pérez Saldanya (Teoria dels crepuscles, 2004)