QUINA VENTADA!

Després de molts anys de dir i sentir dir vano vaig aprendre a dir ventall, i ara que ja sé dir ventall resulta que també es pot dir vano. I és que aquests acadèmics ens faran parar beneits! No em queixo, no em queixo, només constato. 

Recordeu el manament: no dirás el nombre de Dios en vano... doncs sempre havia pensat quina relació hi té un vano de ventar amb el nom de Déu? I fins que no vaig créixer una mica no em vaig adonar que en castellà en vano volia en va, és a dir, inútilment, sense necessitat. 

D’això se’n diu confusió d’unitat lèxica, i és un fenomen que sovinteja en els més petits, que encara no tenen apreses totes les paraules i els seus significats. La meva filla, de petita, es pensava que el Consell de Cent era el Consell decent, i se’n va adonar quan ho va veure escrit. També confonem les lletres de les cançons dels qui no vocalitzen prou, Llach n’és un bon exemple, i entenem paraules diferents de les cantades. En Cançó de matinada de Serrat, quan diu les fulles del camp d'alfals veí, sempre vaig entendre les fulles del camp del fals veí, pensant que hi havia algun veí fariseu. 

Ventall és un mot derivat de ventar, per tant, de fer vent. En francès, éventail; en italià, ventaglio. Els portuguesos van portar els abanos a Europa des de la Xina, que eren ventalls molt grans. Abano és un mot portuguès, però com a llengua romànica que és va derivar del mot llatí vannus, relatiu al vent. Per això en castellà es diu abanico (abano petit), i d’aquí deriva el nostre vano acastellanat.

Semblava que ja havien desaparegut els ventalls, però han tornat a sortir dels calaixos, com els que veieu a les fotos, de les meves dues iaies, descolorits i gairebé transparents. Els necessitarem cada cop més en els estius calorosos que ens amenacen!

🎦   EL VIENTO QUE AGITA LA CEBADA (The Wind that Shakes the Barley), de Ken Loach

Irlanda, 2006 (Palma d’Or a Cannes, Premis Goya, i diversos premis més)

Dos germans irlandesos combaten contra les tropes britàniques que volen impedir la independència d’Irlanda (1920), i ho fan abandonant les seves perspectives de futur. L’acord amb el Govern britànic provoca divisions i acaba en un nou conflicte armat amb l’IRA. 

Pel·lícula molt ben feta i molt crua també, perquè en aquest camp de batalla concret hi va haver moltes baixes. 

TRÀILER

(Si voleu, feu una cerca de la pel·lícula a Google. Aneu a la dreta de la pantalla i us indicarà en quines plataformes la podeu veure). 

. 

Tanco el ventall, i em crema la mirada.

Duc un petó menut al cap dels dits

que et cerca enjogassat. A la postada

dels bibelots he amagat els neguits,

i de sobte s'estimben, de tant vent

que fan, pintats, ocells i violetes.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1979)