VIRULÈNCIES

 

Les paraules noves poden tenir èxit o no. A vegades veiem néixer paraules que passen desapercebudes i que en poc temps desapareixen sense veure ni una línia de diccionari. D’altres, en canvi, sobrevolen amb energia i s’imposen de tal manera que ja no ens les podrem treure de sobre. 

És el cas de l’adjectiu viral. La RAE s’ha afanyat a col·locar-lo al seu diccionari en l’accepció de missatge que es difon ràpidament en les xarxes socials. El nostre diccionari DIEC ni ho menciona, i no serà que el mot no circuli abundosament. No sé pas si per manca de pressupost o què, però el nostre llibre de les paraules sempre ha anat extremadament lent i ha estat escrupolosament cautelós. 

Tot i que el mot viral el teníem per referir-nos als virus, no el tenim per referir-nos a les notícies que es difonen veloçment per les xarxes i pel món. En tot cas, teníem la paraula ‘moda’, que també ens serveix, però ara les coses ara ja no són moda, es fan virals, que vol dir que es reprodueixen com els virus. 

Cal dir, però, que 'virus' no és una paraula nova, el que és nou és el significat que li hem donat. La paraula 'virus' ens arriba del llatí sense canvis i significava verí. Del mateix origen tenim virulent, que vol dir maligne en extrem. 

Les llengües acostumen a aprofitar les paraules que ja tenen. D’això se’n diu 'accepció'. No n’inventem una altra, sinó que li donem un nou significat. Així, un virus és també un programa d’ordinador que es reprodueix i es transmet per destruir. I, en conseqüència, tenim antivirus, l’eina que detecta els virus informàtics i pot neutralitzar-los, paraula que, per cert, encara no és al nostre diccionari, i que no em diguin que no n’hi ha!

Justament ‘viralitzar’ és el mot escollit 'neologisme 2023', amb una important participació de votants. 

🎦   SNOWDEN, d’Oliver Stone

EUA, 2016 (Amb unes quantes nominacions). Basada en fets reals i en el llibre de Luke Harding.

Edward Snowden va publicar al diari The Guardian documents classificats de la NASA, sobre el programa secret de vigilància de 2013. Eren documents reveladors d’espionatges a milions de persones de tot el món.

El millor i el pitjor de la pel·lícula és adonar-te de l’immens poder real que tenen les grans corporacions i les grans empreses sobre tot i tothom.  

TRÀILER

(Si voleu, feu una cerca de la pel·lícula a Google. Aneu a la dreta de la pantalla i us indicarà en quines plataformes la podeu veure). 

Ara mateix se sent observada pels milers de navegants que han vist i comentat els seus vídeos virals. 

Màrius Serra (Jugar-s'hi la vida, 2019)