TROLES

 

Foto: Michael Clemens

Em venen a la memòria dos tipus de troles. 

El primer és el tròlei que tenia parada al costat de casa, al carrer Apodaca de Tarragona, i anava cap a Reus, una població llunyana que amb prou feines havia vist mai. Però a casa no en dèiem pas tròlei, sinó trole, i en plural, troles. La paraula tècnica és troleibús, però aquesta sí que no la vaig sentir mai. 

Era un tramvia elèctric que prenia el corrent d’un cable suspès per tot el seu recorregut. El pare anava a Reus algun cop perquè hi tenia un germà. Ell sortia al balcó i quan veia el trole aparèixer al cap del carrer, baixava les escales, no pas de pressa, i tenia tot el temps del món d’anar a la parada i pujar-hi. Anar de Tarragona a Reus, o a la inversa, era una excursió que prenia el seu temps. Com que el meu carrer feia baixada, gairebé cada dia els cables es desenganxaven i el conductor havia de sortir per tornar-los al seu lloc i continuar el camí. 

La paraula tròlei significa perxa metàl·lica flexible, i si hi afegim 'bus', es converteix en un automòbil. Per cert, gens contaminant!

I ves per on, és un anglicisme: trolley, a partir de to troll que vol dir rodar. 

L’altra paraula que em ve a la memòria és la trola, troles en plural, que tantes vegades hem fet servir. És un castellanisme que significa engany. I tenint tantes paraules com tenim en català: estafa, engalipada, ensarronada, entabanada, falsedat, farsa, mentida, trampa, parany, frau, fal·làcia, enganyifa, argúcia... no caldria! 

Però no cal patir, totes aquestes paraules, inclosa la trola, se substitueixen fàcilment per les fake news, que significa notícia enganyosa. Es refereix a un periodisme que oculta informació o la falsifica a través dels mitjans i de les xarxes. La parauleta no crec que trigui gaire a substituir qualsevol mena d’enganyifa. N’hauríem de dir ‘notícia falsa’, però ja se sap, el que és de fora és més guai!

🎦   LISTA DE ESPERA, de Juan Carlos Tabío

Cuba, 2000 (Premi al Festival de Màlaga i nominada als Goya)

Uns passatgers col·lapsen una terminal d’autobusos d’un poble cubà perquè no poden pujar a cap dels que arriben a la parada, perquè van plens. 

Encara que estigui classificada de comèdia, és més aviat una tragicomèdia, perquè encara que et faci riure amb els símbols i les històries, et deixa entreveure les dificultats reals del país i de la manca d’infraestructures que han de patir diàriament. 

És una pel·lícula molt crítica, que també representa l’esperit de la gent, la humanitat i el suport i l’ajuda que mostren entre ells. 

És d’aquelles que recordes. Em va agradar especialment. 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a Movistar+). 

I han sortit aquella colla d'arreplegats, han fet que el tramvia s'aturés traient el tròlei, i s'han posat a cridar i a apedregar-nos.

Josep M. Benet i Jornet (Quan la ràdio parlava de Franco, 1980)