dissabte, 22 de juny del 2024

EUROPA

 


Europa no era més que un mapa. Alguns cops penjat a la paret de l’aula, alguns altres només als llibres de text, però només era un mapa de colors. Era difícil imaginar que Europa era també terra, països, gent diferent, altres cultures, senzillament perquè no hi havíem estat mai i, quan ens en parlaven els de casa, era com una terra inaccessible.  

Quan tenia uns cinc o sis anys vaig anar amb els meus pares a Puigcerdà, i es van apuntar a una excursió a Bourg-Madame (la Guingueta d’Ix), comuna de la Catalunya Nord, que pertany a l’Estat francès. Potser només hi vam ser un parell d’hores, però van tornar contents i il·lusionats d’haver trepitjat França!

Europa era inassolible quan nosaltres érem petits. Una extensa terra al nord, desconeguda. Segons alguns docents del règim, eren terres d’infidels, de malvats que volien destrossar la ‘pàtria’, que ens volien adoctrinar amb les nefastes idees democràtiques. Poc podíem imaginar-nos que seixanta anys més tard hi hauria unes urnes perquè poguéssim votar els nostres representants en un Parlament Europeu.

Això no obstant, hem votat una Europa descafeïnada, allunyada dels ideals primers de la unió. Una Europa que sempre trontolla entre els gegants d’una banda i l’altra. I vet aquí que les dretes han ocupat Europa. Ja les tenim aquí! Quina poca memòria que tenim com a humanitat!

Europa era una princesa, filla d’Agenor i Telefassa, que va enamorar Zeus, el déu de l’Olimp. Zeus temia ser rebutjat i es va convertir en un toro blanc. S’hi va acostar i ella el va acariciar i s’hi confià. Però Zeus, de sobte, es va endinsar al mar i la va portar a l’illa de Creta. És el rapte d’Europa. Van tenir tres fills (consentits?). I després la va abandonar, per això era déu! 

Veurem aquests nous déus parlamentaris europeus com encaminen les nostres vides.



🎦   BREXIT: UNA GUERRA INCIVIL (Brexit: The Uncivil War), de Toby Haynes

Regne Unit, 2019 (Moltes nominacions a premis: BAFTA TV, Emmy, etc)

Relat sobre el referèndum del Regne Unit i l’abandonament de la Unió Europea. 

És una pel·lícula que ens explica les tàctiques i les martingales utilitzades pels polítics per encaminar l’opinió de tot un país. El Brèxit vist des de dins i la manipulació a què es va sotmetre la població. Interessant, això sí, i amb una molt bona interpretació del protagonista.

TRÀILER

 (En el moment de publicar l'apunt és a HBO)


La princesa va atrevir-se fins i tot, ignorant qui tenia a sota, a seure damunt l'esquena del toro; i aleshores el déu, a poc a poc, va començar a allunyar-se de la terra i del litoral sec; primer posa els seus peus falsos en l'aigua, després continua endins i s'emporta la seva presa a alta mar. La noia té por i es gira a mirar la costa que ha deixat enrere en ser raptada; amb la mà dreta s'agafa ben fort a una banya, l'altra la té posada damunt el llom; els seus vestits tremolosos ondulen al vent.

Publi Ovidi (43 a.C-17 d.C) (Metamorfosis, II, 843-87) 

Traducció de Ferran Aguilera. 



5 comentaris:

  1. Jo recordo que la primera vegada que vaig anar a França va ser a Lourdes... que tampoc no era un model de progrés. Com si fóssim a casa, vaja!

    ResponElimina
  2. Lluís Maria Barceló Casas25 de juny del 2024, a les 22:11

    La política no funciona com voldríem, però malgrat tot crec que estar a Europa ens ha de fer més bé que mal.

    ResponElimina
  3. Tenim una Europa fenícia, però com en Lluís, també penso que millor ser-hi dins.
    Pel que fa a la 1a vegada que vaig sortir frontera enllà, deuria tenir uns 10 o 11 anys, em feia molta il·lusió això de trspassar una frontera. Anàrem a Andorra i OH!!! Quina decepció no em sentia a l'estranger perquè parlaven com nosaltres! Adelaida A.F.

    ResponElimina