TENIU BUFET?

A les cases d’abans hi havia un bufet. El recordo a casa dels avis i a casa dels meus sogres. El bufet presidia el menjador, tenia un mirall i diversos calaixos i armaris i, en realitat, era un moble que feia molt d’embalum. A dins s’hi col·locava la vaixella, més aviat la vaixella bona, aquella que surt per Nadal i per festes majors; també els coberts bons, les copes i els gots gairebé per estrenar i les estovalles. Tenir bufet donava un plus a les cases. Alguns bufets es van comprar a terminis, d’altres eren el regal de casament, però sempre determinaven l’estil del conjunt dels mobles del menjador. Damunt del bufet hi havia els canelobres, que no s’encenien mai, i algun plat o safata o gerro amb flors seques o algun altre guarniment, però també servia per col·locar-hi tota mena d’estris que no sabien on deixar. 

Els bufets van desaparèixer i al seu lloc s’hi van posar prestatgeries amb armaris baixos que feien la mateixa funció. També s’hi desaven les vaixelles, safates, tasses i plats per estrenar i altres estris relacionats amb la taula, i la part de dalt contenia algun llibre i moltes figures i figuretes i retrats de totes les mides. Diuen que el bufet torna, per bé que ara és modern i d’estil no tan voluminós, de línies més rectes i de colors clars. 

Les cambres no tenien bufet, sinó calaixeres i xifoniers. 

La paraula ens arriba del francès buffet, mot antic que significava taula llarga on es col·loquen els plats, gots i ampolles per al servei de taula. En castellà bufé, tot i que més aviat en diuen aparador; en italià i portuguès buffet. En alguns llocs de parla catalana també se’n diu aparador, però el bufet, va tenir més èxit. De fet, sí que era un bon aparador!

El bufet, a part de ser també el despatx dels advocats, és un àpat, un bon assortiment de menjars. El concepte prové del segle XVII francès, on col·locaven una taula amb estovalles elegants, grans safates i plats decorats, i plena de menjars diversos perquè cadascú se servís. La moda ha arribat a molts restaurants, sobretot els que serveixen a grups nombrosos. 

Estava temptada a posar-vos la pel·lícula La grande bouffe, de Marco Ferreri, francesa de 1973, però com que em va deixar un mal gust de boca que m’ha durat anys, us en poso una altra de més suau.

🎦   BUFFET FROID, de Bertrand Blier

França, 1979  (Premis Cèsar al millor guió, fotografia, etc.)

Comèdia negra sobre la història de tres homes.

Tres bons actors que provoquen situacions divertides i entretingudes, amb bons diàlegs i enmig de situacions força insòlites. Volen explicar la soledat de l’ésser humà i la deshumanització del món d’avui. 

TRÀILER

(Si voleu, feu una cerca de la pel·lícula a Google. Aneu a la dreta de la pantalla i us indicarà en quines plataformes la podeu veure). 

Sencera, en francès

Horace buvait d'un certain vin du consulat de Tullus; son buffet était couvert d'argenterie. 

François-René de Chateaubriand (Voyage en Italie, edició de 1921)