DESORDENADAMENT...

Deu fer més de 40 anys que desava uns pinzells en un calaix. No era el lloc correcte, però sempre havien estat allí, i no sé ben bé per què. No fa gaire vaig prendre una decisió improvisada: canviar-los de lloc i desar-los allà on corresponia desar els pinzells. 

Doncs bé, no recordo on els vaig desar i per molt que m’esforci no tinc cap pista d’on podrien ser. Conseqüència: me n’he hagut de comprar uns de nous. 

I és que tota la nostra vida és un cúmul de rutines i de quotidianitats, de coses que fem sense pensar. Desem el cafè en el primer armari on vam decidir desar-lo i allí s’hi ha quedat, o desem els obridors en un racó de la cuina allunyats de les ampolles, però sempre han estat allí. I així amb multitud de coses sense importància que tenim en llocs que només nosaltres sabem i que potser no són lògiques per a una altra persona. Cert és que cadascú té el seu costum, el seu ritual, el seu entorn de confort, la seva manera de col·locar les coses i de trobar-les. 

Hi he pensat perquè m’ha arribat a les mans un article d’una japonesa que s’ha fet famosa arreu del món, que ens parla de l’ordre correcte de les coses. Es diu Marie Kondo i potser és la persona adequada per endreçar el meu armari, sempre tan anàrquic i desorganitzat. Bé, jo tinc un ordre dins el meu ordre, això sí! Ho trobo tot, excepte els pinzells. 

El mètode d’aquesta japonesa es basa en dues coses: desfer-se de les coses no necessàries. És a dir, ens quedarem l’objecte si ens aporta felicitat a la vida quotidiana i el llençarem/regalarem si no ens n’aporta. I si ens el quedem, li hem de buscar un lloc adequat, com si compréssim una cistella per al gat, i tenir-lo sempre en bones condicions. I la segona, plegar la roba correctament, cosa que sempre havia fet la meva mare, però que jo no segueixo escrupolosament. 

I ara que tot el món ha après a plegar els llençols, els jerseis, les samarretes, les estovalles i els draps de cuina talment com si estiguéssim damunt d'un núvol de felicitat, la senyora en qüestió –que és una influencer- ens diu que amb el tercer fill que ha tingut ja no aconsegueix tenir la casa endreçada. I doncs? 

🎦   FELIZ AÑO PASADO (Happy Old Year), de Nawapol Thamrongrattanarit

Tailàndia, 2019

Mentre ordena casa seva, troba objectes del seu passat, sobretot els del seu antic nuvi. 

Podria semblar una comèdia, però no ho és. Hi ha una història personal que fereix pels records que encara es conserven. D’alguna manera ens està dient que per tirar endavant ens hem de desprendre de coses materials i per tornar a ser feliços no hi ha més alternativa que saber oblidar.

TRÀILER  

(Tràiler en tailandès, subtitulat en anglès. Pel·lícula actualment a Netflix)

A la paret, una farmaciola, plena a rebentar de flascons, tubs, esparadrap, gases, pastilles, tot en un desordre inextricable.

Isabel-Clara Simó (Jonàs, 2016)