MÒBILS

Se’m va morir el mòbil!

Sense avisar, com si li hagués agafat un atac de cor fulminant, sense temps per acomiadar-nos. 

He estat tres dies sense ell i me n’he sortit prou bé. No en soc addicta, però me’l miro sovint, hi parlo, l’escolto, me’l deixo i no el trobo, se’m descarrega quan més el necessito, a vegades no hi penso que li cal l’endoll i me n’oblido, com en tantes altres coses... 

Li tanco la veu quan anem al cine o al teatre, i quan sortim l’hi torno, com si l’enyorés...

I no és cert que no em pugui comunicar amb el món, perquè encara tinc el telèfon ‘normal’ que gairebé és mut, però funciona pels desesperats a qui no contestem els whatsapps ràpidament, però també es fa vell, i fa un so d’engargallat que ja no té remei. 

I amb el mòbil envio els apunts d’aquest blog, perquè amb l’aplicació web no deixa enviar res a llistes de difusió, coses de no sé qui i no sé per què, tan bé que aniria, però també tenen manies els informàtics que ens condueixen la vida a l’espai sideral. Així que he fet vacances d’escriure sense voler per la defunció del meu aparell mòbil. 

Mòbil, ve del llatí mobilis i vol dir 'que es pot moure'. Amb la mateixa arrel escrivim mobilitat i mobilització. En principi, funciona com a adjectiu: telèfon mòbil, però amb el temps el mòbil ha deixat aquesta funció per passar absolutament a ser un substantiu de ple dret. Només ens cal dir ‘el mòbil’ per entendre’ns, sense haver de dependre de la paraula ‘telèfon’. La majoria de llengües romàniques ho escriuen amb 'b' fidels a l'origen, excepte el castellà que ho fa amb 'v' per influència del verb mover. 

El seu antecessor se’m va ofegar en un got d’aigua, i no va servir de res que l’enterrés en un pot d’arròs. 

Però... a part dels usos que pugui tenir la paraula mòbil en física, el fem servir també per a dos conceptes ben diferents: davant d’un assassinat cinèfil sempre cal buscar el mòbil que l’ha provocat –segons Agatha Christie- i, també, aquelles joguines unides per un fil, suspeses a l’aire amb què els nadons s’adormen o s’hi encanten. D’aquest fenomen lingüístic se’n diu 'accepció', i és la manera normal d'utilitzar les paraules que ja tenim amb altres significats, per no haver-ne d’inventar de noves. 

Així que llarga vida al nou mòbil!

🎦   LA CABINA, d’Antonio Mercero

Espanya, 1972 (Fotogramas de Plata i Premis Emmy al millor programa de ficció)

Un home es queda atrapat en una cabina telefònica. 

Segurament molts recordareu aquesta dramàtica i surrealista història que vam veure a la televisió dels anys 70. La metàfora del film era la dictadura franquista, el control i la capacitat per eliminar la llibertat d’expressió, però va passar la censura, perquè no es van adonar de la lectura que pretenia. 

Molt recomanable, encara que actualment es vegi antiga i fora de context, sobretot ara que ja no queden cabines telefòniques gairebé enlloc. 

PEL·LÍCULA (la podeu veure en aquest enllaç, només té 35 minuts de durada)

Uns amics, per ventura, esprement la memòria,

diran que vaig escriure i que vaig estimar;

els vianants, incrèduls, consultaran el mòbil,

i no trobaran rastre del meu pas per la terra.

Josep Vallverdú (Ronda de boires, 2016)