EL VESUVI

 

He estat un parell de dies a Nàpols amb el meu fill. Després de passejar per la caòtica ciutat en plena canícula estiuenca, d’esquivar les motos que circulen temeràriament i d’intentar no relliscar per les llambordes mullades dels carrers del centre històric, el que m’ha impressionat, de fet sempre me n’he sentit atreta, és el volcà que tenen a tocar. Ah! i la pasta i les pizzes, naturalment!

Ja en vaig parlar en un apunt de setembre de 2021, quan va fer erupció el volcà de la Palma, però avui hi torno perquè la impressionant vista del Vesuvi sobre la ciutat de Nàpols (neàpolis, ‘nova ciutat’ per als grecs) ens obliga a pensar que si haguéssim nascut allí fa dos mil anys ara estaríem petrificats. Perquè som un cúmul de casualitats; viure i, sobretot, viure molts anys és una casualitat darrere l’altra, que et permet trampejar tots els entrebancs que et vas trobant a la vida i, en aquest cas, laves incandescents que es van fer camí. 

Però no escarmentem. La falda del Vesuvi està molt poblada, i algunes cases comencen a enfilar-se volcà amunt, com si aquell déu del foc s’hagués adormit per sempre. Fa 80 anys de la darrera erupció i no hi ha prou memòria col·lectiva. Són agosarats davant una possible nova fumejada volcànica, ben possible, ja que alguns companys seus, l’Elna i l’Stromboli, han començat a donar senyals de vida ara fa unes setmanes.

Hem agafat la paraula lava de l'italià, que prové del napolità lave. Paraula formada a partir del verb llatí labi, que volia dir relliscar. Lava és un mot molt concret, no vol dir res més que el material fos que surt dels volcans en l'erupció i forma rius que s'escolen pels costats del volcà. No la fem servir per a altres usos. Alguns supervivents de la devastadora erupció del Vesuvi el 79 dC, que va fossilitzar per sempre Pompeia i altres ciutats, ens van traspassar la paraula, fins avui. 

🎦   GLI ULTIMI GIORNI DI POMPEI (traduïda com La destrucció de Pompeia), de Luigi Maggi 

Itàlia, 1908. Cinema mut. Basada en la novel·la Gli ultimi giorni di Pompei (1834) d’Edward Bulwer-Lytton, 

S’han fet nombroses pel·lícules sobre el 24 d’octubre de l’any 79 dC, el dia de l’erupció del Vesuvi sobre la ciutat de Pompeia, però en realitat no n’hi ha cap que destaqui ni per la interpretació ni per la posada en escena. En trobem el 1908, 1913, 1914, 1926, 1935, 1950, 1959, 1984, 2007 i, la darrera, el 2014, que naturalment és la millor quant a efectes especials, però res més. 

Com a curiositat, us indico la primera, de 1908. Penseu que la primera pel·lícula de la història és de 1895, de 46 segons. Per tant, el 1908 només feia 13 anys que el cinema obria els ulls al món. És més una peça teatral que no pas cinema, però curiosa de veure. 

PEL·LÍCULA SENCERA

També el basalt, premsat pels sotracs de la terra,

canto, que és dur i és negre i fa columnes en cingles

i en penya-segats, en territoris on fa segles i segles

els volcans escopien lava i bombes ardents.

Narcís Comadira (Lent, 2012)