L’AIGUA DEL CARME

 

L’Aigua del Carme no era un remei qualsevol. Era el remei! 

L’ampolleta típica i clàssica del medicament el podíem trobar en totes les farmacioles de les cases del segle XX o bé en els rebosts i armaris de cuina. 

Servia per als mals gastrointestinals, nerviosos, menstruals, reuma, mal de cap, també per l’estrès i, en realitat, per a tot allò que no tenia gaire remei. A casa meva n’eren flamants defensors de les bondats de l’Aigua, que anava minvant considerablement a l’hivern, amb els refredats i les grips. 

Estava elaborat amb plantes medicinals amb un bon percentatge d’alcohol. L’origen és antic, del segle XVII, i s’elaborava a França de la mà dels carmelites descalços. En aquell temps, a més dels mals que us he dit també ‘curava’ la histèria, els deliris, el temperament i coses així. A partir de 1911 es va comercialitzar a Tarragona, i la gent va agrair tenir el medicament miraculós tan a prop.  

El pare d’una amiga meva treballava a les oficines que hi havia a Tarragona, i això sempre m’ho va fer sentir proper, sense la distància que els carmelites imposaven, sobretot per la llegenda urbana que la fórmula era secretíssima i que la tenien tancada a pany i clau, més o menys com ara la fórmula de la Coca-cola. 

Als anys 60, no es veia malament que la canalla prengués alcohol de tant en tant: menjàvem llesques de pa amb vi i sucre per berenar, un raig de conyac dins la llet calenta abans d’anar a dormir si estàvem constipats, o una cullerada d’Aigua del Carme per qualsevol mal de panxa, nervis abans d’una prova, o malestar genèric. També recordo unes gotes d’Aigua en un terròs de sucre, per acabar d’arreglar-ho tot. 

A mi no em va agradar mai especialment, però hi havia qui buidava ràpidament les ampolletes amb qualsevol excusa malaltissa o bé es feia un cigaló amb el cafè diari. Cal dir que el resultat era molt més alegre que no pas els ibuprofens i els paracetamols actuals, i diria que encara se’n pot trobar!

🎦   DALLAS BUYERS CLUB, de Jean-Marc Vallee

EUA, 2013 (3 premis Oscar, 2 Globus d’Or, i uns quants reconeixements més)

Crítica que ja vaig fer a Facebook el 2014:

El tema principal és la recerca de tractaments alternatius a la medicina oficial dels malalts de SIDA, als anys 80, la lluita per la supervivència i els metges i les farmacèutiques que negocien amb la malaltia.

Està basada en un fet real. Destacable la interpretació de Matthew McConaughey, que ha aconseguit un Òscar al millor actor. 

TRÀILER (En el moment de publicar l’apunt es pot veure a Prime Video i Filmin)

 

Hom encengué foc ràpidament i començaren de pujar cap a dalt tasses d'aigua de marialluïsa amb una culleradeta d'aigua del Carme.

Josep Pla (Un senyor de Barcelona, 1951)