NYIC-NYIC

 Comuna francesa situada en el departament de Somme, a l'Alta França.

La i grega prové, naturalment, de l’alfabet grec, i es va introduir a l’alfabet llatí com a lletra estrangera, precisament per poder transcriure paraules que venien d’aquella llengua. Realment, el seu nom és revelador del lloc d’origen, com també ho és la i llatina.

En català només trobarem la Y adossada a la N, en un dígraf, és a dir, en la unió de dues lletres que només tenen un so, com ara nyap, pany, lluny. I també la trobarem en alguns mots estrangers, com ara playback, royalty o whisky, que ja formen part del nostre diccionari. 

No té nom propi, cal dir-ne i grega, perquè conservem el seu origen, a diferència del castellà, per exemple, que l’anomena ye, i plural yes. 

És una lletra molt utilitzada en matemàtiques, en biologia, física i en àlgebra... perquè entre altres coses representa la segona incògnita d’una equació (la primera és la x), que ens va fer treballar de valent quan estudiàvem i és la culpable de molts maldecaps matemàtics escolars. 

El nostre so nasal palatal /ɲ/ ens permet col·locar la NY al davant, al mig o al darrere de les paraules. Indistintament, diem NYenyo, aNYada, paNY, sense cap problema, cosa que no totes les llengües poden fer, perquè no articulen aquest so al principi o al final de mot. És, doncs, una marca amb què ensopeguen els no catalanoparlants, senzillament perquè en la seva llengua no tenen aquest so inicial o final. 

Una de les paraules que més m’agraden és nyap, que vol dir cosa mal feta, però de bon rotllo, com diem ara. També tenim uns quants mots duplicats que fan la funció onomatopeica, és a dir, mots que imiten els sons naturals, com ara nyam-nyam, nyec-nyec, nyeu-nyeu, nyic-nyic, nyigo-nyigo, nyigui-nyogui... 

La i grega, doncs, ens ha portat bons anys, dissenys, enginys, guanys, companys, però també algun engany i algun altre parany, i si no us ho creieu, llegiu les notícies! 

🎦   TROIA, de Wolfgang Petersen

EUA, 2004 (Premis a diverses acadèmies, llevat de l’americana. Algunes nominacions.)

La història és senzilla: Paris, príncep de Troia, rapta la seva estimada Helena, casada amb Menelau, rei d’Esparta. Aquí comença la Guerra de Troia, que va durar uns 10 anys, en què es veuen enfrontats grecs i troians. Aquil·les, un heroi dels grecs, va participar activament en la Guerra, malgrat la vulnerabilitat del seu taló dret.

El guió, naturalment, està basat en l’esplèndida poesia d’Homer. Ara bé, de déus no n'apareixen, tot està filmat en un entorn absolutament humà. 

Tinc especial debilitat per les pel·lis de grecs i romans, així que Troia em va agradar! És un espectacle de llarga durada, amb impressionants vistes sobre el mar de Troia, amb grans efectes especials que donen bons resultats, sobretot en les grans batalles. Així que us la recomano, però... en pantalla gran, com ha de ser!

Ah!, i el cavall de Troia ens ha portat la paraula informàtica troià, que significa intrús, tal com van fer els grecs camuflats dins el cavall. 

TRÀILER 

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Max)

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí.

Però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys

i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Konstantinos Kavafis (Ítaca,1911, versió de Carles Riba)