BON PROFIT!

Ara mateix no sé ben bé si els joves encara diuen: Bon profit! Més aviat diria que és una expressió que comença a desfilar, una més de les que ens abandonaran per no tornar. El mateix li deu passar a l’expressió que vagi de gust... i similars. Són expressions que els joves entenen, però no estic segura que les transmetin. I si no ho fan, deixaran d’existir. 

Profit ve del llatí profĕctum, que volia dir pro+fer, és a dir, avançar, progressar, i tant és donar profit com treure’n. A partir d’aquí es va formar el verb aprofitar, que té força semblança amb els equivalents en les llengües romàniques veïnes: profiter en francès, aprovechar en castellà, approfittare en italià, aproveitar en portuguès... de manera que amb més o menys coincidència de significat hem partit tots del profĕctum. 

Jo no sé vosaltres, però a casa meva no ha existit mai la cuina d’aprofitament, senzillament perquè no ha sobrat mai res digne d’aprofitar. Quan tenia els fills a casa acostumaven a fer reverències davant la nevera oberta, a la cacera de qualsevol bocí de qualsevol cosa. Així que ho vaig tenir difícil per fer aquest tipus de cuina. Els canelons es poden fer de les sobres de Nadal, sempre que per Nadal sobri alguna cosa! 

El profit és el benefici que se’n treu d’una cosa. Quan fa mal profit és que no dona beneficis o fa més mal que bé. El bon profit és una fórmula, una convenció social més que no pas lingüística. És una manera de saludar els que mengen o bé els que ja han acabat de menjar, com si els desitgéssim que els aliments siguin bons per a la seva salut. 

Però si diem bon profit li faci, irònicament estem dient que no els envegem gens. 

Ara en diem ‘reciclar’, però abans ‘aprofitàvem’. 

Darrerament ha ressuscitat la locució llatina carpe diem, que va escriure Horaci: Carpe diem, quam minimum credula postero = aprofita el dia, i confia una mica en futur. 

Aprofita el dia i, per tant, aprofita el moment, aprofita el temps i no el malgastis. Quanta raó l'Horaci, i que ràpid que passa aquest temps!

🎦   UN DIA BEN APROFITAT (Une journée bien remplie), de Jean-Louis Trintignant

França, 1973 

Un pare decideix matar els nou membres del jurat que van condemnar a mort el seu fill. 

Una comèdia negra amb bon guió i amb història ben trobada. L’estil Trintignant si més no et confia una pel·lícula diferent a les comercials a què estem acostumats.  

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Netflix)

M'adon que, llevat de quatre, les he vist totes i em sorprenc de la quantitat de coses que un arriba a fer si sap aprofitar el seu temps.

Ponç Pons (El rastre blau de les formigues, 2014)