MAREDEDEUS

 

Mare de Déu de Núria

Les marededeus van atrafegades aquest mes de setembre. Els uns els demanen pluja, aigua per l’amor de Déu, ruixats i tempestes, que l’emplenin els pantans, xàfecs i aiguats per tot el territori...

Uns altres els demanen que plogui, però que no faci mal. Que el xàfec no destrueixi res, que no entri aigua a les cases, que els ruixats no siguin molt potents, que no hi hagi mànegues perilloses, que no es desbordin els rius, que els canals no se sobreïxin, que les rieres facin bondat... 

I també hi ha els qui volen que plogui, però no per festa major, que no haguem de suspendre els actes, que les mulasses no es mullin, que els seguicis festius no rellisquin amb les llambordes humides i que el foc dels diables no s’apagui... 

Una altra feina deuen tenir les marededeus enfilades a les ermites. Les súpliques i pregàries tenen tants condicionants que ja és normal que no en facin cas i passin dels precs i de les cançons. 

S’entén per marededeu les imatges escultòriques que hi ha a les esglésies, ermites, en altres llocs de culte o bé fins i tot les que es troben a les cases particulars. 

La tradició catalana és anomenar Mare de Déu, com ara Mare de Déu del Carme, de Montserrat, de la Mercè, de Misericòrdia, etc. En canvi, és més de tradició castellana anomenar Virgen del Rocío, per exemple, per bé que la paraula Verge de... també existeix en català i s’utilitza. 

I mai plou a gust de tothom. 

🎦   EL MIRACLE DE LOURDES (Lourdes), de Jessica Hausner

Àustria, 2009 (Premis al Festival de Venècia, Festival de Sevilla, Festival de Varsòvia, Premis del Cinema Europeu, etc.)

Una dona discapacitada i en cadira de rodes viatja a Lourdes. Un dia es desperta i està curada. Sembla un miracle. 

La pel·lícula tracta de la fe amb la Mare de Déu de Lourdes des d’un punt de vista objectiu. És un viatge d’un grup de peregrins i tracta de les curacions miraculoses. La pel·lícula és interessant més que res perquè no pren partit i no es posiciona, només deixa veure la realitat de les enveges entre els qui ja s’han guarit i els qui hauran d’esperar una altra peregrinació. 

TRÀILER

 

No costaria gaire pensar que hi ha unes nimfes coronades de roses dansant entre els xiprers

o una noia pagesa que porta flors silvestres

—pèsols d'olor, blauets, xuclamel, gladioles— a la marededeu de dins de la capella.

 

Narcís Comadira (Lent, 2012)