NEBOTS I NEBODES

(Ciutat del Vaticà)

Nepotisme és una paraula de moda, que significa fer favors als parents i amics. No és un mot nou, però és veritat que darrerament se sent més que no pas abans. Això no vol dir que no existís, però no en dèiem així. De sempre s’ha utilitzat el barbarisme enxufat, o bé endollat si es filava més prim. 

No hi ha dia que no hi hagi una notícia relacionada amb aquesta paraula. Una cosa és guanyar unes oposicions i una altra de molt diferent que es col·loquin els parents a dit com ha passat no només en molts ajuntaments, sinó també en altres institucions. Aquesta mena d’abús de poder ve de lluny. 

En plena Edat mitjana alguns papes i bisbes catòlics tenien fills naturals, però com que no estava permès promocionar-los, els criaven com si fossin nebots. Com que el fill no podia ser bisbe, ho era el nebot. Els fills dels papes s’assignaven als seus germans o germanes, i per això esdevenien nebots. 

La paraula ve del llatí nepos-nepotis. Eren els nebots o els nets, paraula que continua dient-se igual en italià per a les dues categories familiars diferents: nipote. La paraula va arribar al francès neveu i al català nebot, però només referint-se al fill dels germans, no pas als nets, que té una altra etimologia. La branca romànica occidental ha derivat de sobrinus (de soror=germana), que volia dir fill de la germana, per això en castellà en diuen sobrino, en portuguès sobrinho, en gallec sobriño. 

Ara bé, hi ha un nepotisme que no ho és ben bé. És normal que una persona estudiï medicina si també ho fa fet el pare o la mare, de la mateixa manera que és habitual que els fills dels periodistes també ho siguin, els fills dels artistes de cine també circulin pels mateixos estudis o els fills dels lampistes agafin el mateix camí, ja traçat. Això és diferent, és el que s’ha viscut sempre a les cases i, si t’agrada, ho segueixes. El meu pare treballava en un despatx, i jo sempre havia volgut treballar amb papers. I és el que vaig fer!

El nepotisme és tota una altra cosa. És, des d’una posició de poder, afavorir els teus amics o parents, i com que de poder n’hi ha tant, i d’amics i parents encara més, estem en un món nepòtic a més no poder! 

🎦   WILDLIKE, de Frank Hall Green

EUA, 2013 (Va aconseguir diversos premis a festivals d’autor)

La neboda conviu amb el seu oncle en una casa rural d’Alaska. L’hi ha enviat la mare perquè és una adolescent problemàtica. 

Dins la categoria de drama, no és una gran pel·lícula, però cal destacar que és cinema independent i que només per veure els paisatges d’Alaska ja val la pena. 

TRÀILER 

El seu era un dels múltiples casos del nepotisme practicat aleshores amb tanta freqüència als Estats pontificis.

Miquel Pons i Povedano (El gran tour del pintor Calbó, 2016)