BOOM!

Boom és una paraula catalana en el sentit que ja és al diccionari normatiu, però en realitat és un anglicisme, i significa un increment fort i sobtat, però també vol dir fer un soroll profund i buit. 

Nosaltres potser en diríem creixement, alça, pujada... o potser paf, patam, bum! 

Sigui com sigui, els acadèmics l’han afegit al llibre de les paraules perquè la puguem utilitzar amb tota tranquil·litat. 

Els qui vam néixer entre 1946 i 1964 som els nens de les postguerres; de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial. Acabades les guerres i després de tanta mortaldat, es van tornar a engendrar criatures i tantes en van néixer que de la iniciativa se’n diu baby boom, que és com dir increment anormal de la natalitat, i dels nens resultants, boomers. Tots els nascuts en aquest període som boomers, tot i que aquest derivat encara no disposa de la llicència per entrar a la llengua. 

Soc, doncs, una boomer! I com la majoria de boomers tinc dos fills millennials o generació Y, que són els nascuts als 80 i representen els qui han conegut les noves tecnologies digitals, i quatre nets de la generació Alfa, perquè és la primera generació que neix completament dins el segle XXI. Pel mig hi ha la generació Z o centennials, que són els que han nascut amb el mòbil sota el braç i enredats entre les xarxes socials. 

Després dels Alfa deurà venir la generació Beta, després la Gamma, la Delta i anar fent... tornant als orígens grecs de la civilització. Quan arribin a l’Omega deurà caure el sol, i consideraran el canvi climàtic que ara patim com un fet de fireta. 

Estem etiquetats i ben etiquetats. Ara bé, cal dir que les dates entre una generació i l’altra no són precises ni extremadament consensuades i que hi ha investigadors que situen les generacions anys amunt anys avall, segons la demografia i el territori.

El general Bum-Bum, quan se’n va a la guerra, damunt del seu cavall fa tremolar la terra... -cantàvem quan érem petits!

🎦   BABY BOOM (traduïda als cinemes com a Baby, tu vales mucho), de Charles Shyer

EUA, 1987 (Unes quantes nominacions)

Basada en una història real. Una executiva d’una empresa important rep com a herència una nena. 

És una comèdia en estar pur. És el millor paper que li poden donar a la Diane Keaton. És d’aquelles pel·lis americanes que van bé per passar l’estona, sense més ambicions. 

TRÀILER (En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Filmin)

Són els anys de l'anomenat boom turístic, el règim franquista es renta la cara amb bitllets de dòlar que arriben dels Estats Units i tota Europa sembla oblidar les vergonyes del feixisme que fins fa quatre dies beneïa el Caudillo a canvi d'una estona de sol i vent.

Sebastià Portell (Antònia Vicens, 2020)