FOTO, FOTO!

 

Els antics deixaven l’empremta en la pintura o en l’escultura per rememorar fets i històries, però a partir del segle XVI, la càmera obscura va començar a definir-se per plasmar la realitat. Les càmeres van avançar en tecnologia fins a arribar a la fotografia que tenim avui. De fet, la història més recent comença a principis del XIX amb Nicéphore Niepce, que va obtenir les primeres fotografies. 

Haurien pogut inventar-se un mot, però van cercar l’autoritat dels savis grecs i van anomenar el nou invent amb les paraules photós, que vol dir llum, i graphe, que vol dir escriptura, és a dir, dibuixant la llum... fotografia. 

A casa meva teníem la màquina de retratar del meu pare i hi posàvem un rodet de 36 exposicions. En acabar el viatge o l’excursió o la visita tindríem almenys 36 fotografies ben fetes o mal fetes, que no podien arreglar-se ni amb filtres ni amb res, només es podien portar a cal retratista perquè les positivés en paper fotogràfic. Després les col·locaríem a l’àlbum de fotos. Sempre era una sorpresa: com hauran quedat les fotos? 

Ara per cada sortida o excursió fem centenars de fotografies que col·loquem en una carpeta digital a l’ordinador. A vegades ni ens les mirem. Es queden allí, atrapades. I si som molts fent fotos ens les passem i tenim els centenars de fotos multiplicats per cada fotògraf, la majoria des del mateix angle, gairebé iguals. I allí es queden, atrapades. Potser farem un àlbum digital o potser al cap d’un temps n’esborrarem la meitat o les posarem en una memòria externa perquè visquin digitalitzades per ‘sempre’.

L’emprenedor Niepce ni s’ho podria imaginar que ara faríem fotos tan banalment. Fer la primera foto de la història al terrat de casa seva li va costar 8 hores d’exposició amb la càmera. 

Quants cops les 36 fotos sortien velades... o fosques... o bellugades... o en blanc... Ara Google fotos ens ajuda a desar-les i no perdre-les! Què faríem sense Google, pobres de nosaltres, amb tantes fotos com fem!

🎦   ELS MOMENTS ETERNS DE MARIA LARSSONS (Maria Larssons eviga ögonblick (Everlasting Moments), de Jan Troell

Suècia, 2008 (Premis Guldbagge de Suècia. Premis Festival de Seminci de Valladolid)

Suècia el 1900. Una jove treballadora guanya una càmera fotogràfica en un concurs, i coneix un fotògraf que li ensenyarà a veure el món a través de la càmera. 

La pel·lícula va tenir molt bona acollida i uns quants premis. És la història d’una dona que descobreix un món alternatiu a la seva rutina diària de marit i fills, amb bona proporció de drama d’època sobre relacions familiars. 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Netflix)

I, així, els dos retrats que conservava de Pauline d'aquella època oferien només l'estampa d'una noia en flor, un rostre deliciós, d'oval arrodonit i galtes vellutades, uns llavis que el color sèpia de la fotografia no gosava esmorteir.

Maria-Mercè Marçal (La passió segons Renée Vivien, 1994)