CALENDARI D’ADVENT

 

L’advent és un temps litúrgic que comença el quart diumenge abans de Nadal. Està pres del llatí advĕntus i vol dir arribada, vinguda. És la preparació cristiana a l’arribada de Nadal, i darrerament s’associa a un calendari amb finestres que es regala a la canalla. N’han d’obrir una cada dia des de l’1 de desembre fins al 24, i a dins hi troben algun petit regal, una frase, una activitat a fer, alguna llaminadura, etc. 

Mai no em van regalar cap calendari d’advent, ni tampoc en vaig fer mai cap per als meus fills. No sé si la gent ja tenia aquest costum, a casa meva no. Mai no van fer res que s’hi assemblés ni tampoc recordo que les meves companyes d’escola en tinguessin i, per tant, com que no tenia el costum arrelat, tampoc no el vaig començar. 

Ah!, però han arribat els nets! En faig un per a cada un d’ells des de fa 6 anys. Em cal una capsa de cartró on vaig enganxant altres capses de cartró –fins a 24- hi poso diverses coses a dins, un paper que ho tapa i una numeració perquè vagin obrint. 

Els primers calendaris que vaig veure a les botigues eren de cartró i tenien dibuixades unes finestretes que s’obrien i oferien unes xocolates no gaire saludables, per la qual cosa ja no en vaig comprar mai cap. Va sorgir com un objecte totalment comercial, però cada cop s’hi han esforçat més i realment n’hi ha de molt bonics. 

El primer calendari d’advent de la història és de mitjan segle XIX i es va pintar tot a mà. A primers de segle XX van començar els impresos i sembla que van tenir molt d’èxit, però aquí no van arribar. Més aviat eren propis dels països més acostumats a les fires i mercats de Nadal del centre d’Europa. Hem importat moltes coses d’Europa: el calendari, l’arbre de Nadal, Pare Noel o Santa Claus, però no hem sabut exportar el tió, tan bonic i especial com és per a nosaltres!

Al meu net gran, que ja té 10 anys, li vaig insinuar que a partir d’ara ja no caldria que li fes el calendari, i em va fer una cara de llàstima tan gran, que hauré de continuar regalant-los el calendari fins que em diguin prou. 

🎦   EL CALENDARI D’ADVENT (Le calendrier), de Patrick Ridremont

França, 2021

Una antiga ballarina va en cadira de rodes sense poder caminar. Una amiga li regala un calendari d’advent amb poders màgics. Cada finestreta conté una sorpresa que repercuteix en la vida real. Algunes finestres aporten coses bones, d’altres no.

Avui una pel·li per als amants del cinema de terror. Ja us ho podeu imaginar: algunes finestretes són agradables, però algunes altres et porten pel camí de l’amargura. No us avorrireu, tot i que no deixa de ser un film pels dies que plou o fa molt fred i no vols sortir de casa.

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma PrimeVideo)

*    *    *

Color de fred, morat d'Advent.
La profecia va encenent
realitats a les entranyes.
Cada vegada més a prop
brilla l'estrella de Jacob
sobre el morat de les muntanyes.

Camil Geis (Rosa mística, 1942)