La iaia em deia: bora nit, filmeu.
La llengua evita les repeticions. És una cosa que fem inconscientment i que fan tots els parlants de totes les llengües. Quan hi ha dues lletres iguals i properes la llengua s’atabala i les canvia. I si són diferents, però tenen sons molt similars també les canvia. Per tant, no tenim més remei que acceptar-ho i aprendre quan cal escriure les lletres que no diem bé.
Potser no tothom, però certament molta gent diu bora nit en comptes de 'bona nit' i, en canvi, no diu bor dia, sinó 'bon dia', tal com ha de ser. L’adjectiu bona veu de lluny una paraula que conté també una [n] i això el fa recular i canviar la consonant per una altra que no li faci el joc. També ho trobem a fandilla per faldilla, quansevol per qualsevol, dingú per ningú, domés per només...
També se sent juriol per juliol o arcalde per alcalde perquè hi ha dues [l] i això fa trontollar el parlant.
D’aquest fenomen se’n diu dissimilació i és el procés pel qual dos sons semblants tendeixen a diferenciar-se. És un fenomen molt habitual en comunitats que no saben de lletra, és a dir, comunitats no alfabetitzades, com ho eren les nostres de fa dos-cents anys, perquè no tenien la possibilitat de veure la paraula escrita. Actualment, com que és fàcil que ho hàgim llegit en algun lloc o bé sabem perfectament com s’escriu fem l’esforç de rectificar, però no sempre ho aconseguim, sobretot pel costum o per la forma habitual de parlar d’un lloc determinat.
La paraula processó del llatí processiōne és la genuïna, però el canvi lingüístic per dissimilació va fer que la gent pronunciés professó, de tal manera que ara ja consta com a sinònima al nostre llibre de les paraules. Tota la vida dient professó amb càrrec de consciència i ara resulta que ja ho deia bé. 😊
D'entrada ens agraden les coses semblants, més que no pas les diferents. En canvi, lingüísticament, les lletres que s’assemblen massa ens produeixen mala sintonia i no dubtem a canviar-les!
🎦 UNA COSA SEMBLANT A LA FELICITAT (Stesti), de Bohdan Sláma
República Txeca, 2005 (Premis al festival de Donostia i Premis del Cine Europeu)
Història d’un grup de veïns d’un barri obrer d’una petita ciutat txeca.
La pel·lícula és com una radiografia de la vida quotidiana d’un barri obrer. Molt interessant per conèixer la vida habitual d’un barri txec. Va tenir força èxit i nomenaments i premis a festivals.
(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Filmin)
Replicar-me, amb l'origen petri que tremola,
amb cap altre remei que la dissimilació,
amb la llavor destructiva encastada als fonaments.
Joaquim Cano (Tota flor sense cossiol, 2020)
L'alfabetització generalitzada, però també haver forçat un català normatiu a través dels mitjans de comunicació ens ha fet perdre molts localismes. Jo sempre he dit "bora nit" i espero que els meus fills facin el mateix, com també dic "a vere" enlloc de "a veure" o "nem" enlloc de "anem", i així tantes altres!
ResponEliminaApunt: En francès no diuen "je ne sais pas" diuen "sais pas".
Estel
Exacte, però l'alfabetització generalitzada tal com dius la fan en totes les llengües que tenen mitjans de comunicació. És lògic que s'hagi d'utilitzar un estàndard, encara que això vulgui dir la pèrdua per mimetisme d'altres parlars. Ara bé, tot el que perdem és perquè no ho fem servir.
EliminaSempre he dit "dumés" ( i totes les altres, fins i tot bora nit ) i molt conscientment, ara bé, em deixes parada que això estigui catalogat!
ResponEliminaCom molt bé dius, tota la vida amb sentiment de culpa.
Doncs s'ha acabat. Val més dir-ho així que no pas fer servir castellanismes, que n'estic fins al capdamunt
Molt interessant!
"sisquieres" i "cuandumenus" també estan en aquesta categoria
ResponEliminaDiria que no, he he...
EliminaQue ben explicat, Ció! Jo em penso que ja dic més "bona nit" que "bora nit" però m'esforçaré per recuperar-la.
ResponElimina