ELS COLOMS I EL COLOMAR

Fa molts anys que el meu padrí va donar una solució al problema dels estornells i dels coloms de la rambla de Tarragona: col·locar àguiles reials en alguns balcons. Els moixons les detectarien de seguida i marxarien, però no li van fer cas. A Barcelona van posat un falcó i tres àguiles per espantar colònies de coloms (no sé pas si quatre ocellots podran amb tota la població columbòfila de BCN); a Tarragona també han destinat una bona suma de diners per reduir-ne la població. El problema principal d’aquest tipus d’actuacions és que actualment les grans rapaces estan protegidíssimes, per tant, és un pèl difícil tot plegat. 

Tot i que s’han reduït les colònies amb el pinso anticonceptiu que donen als coloms, encara n’hi ha molts i són molt molestos. 

Els coloms han format part de la meva vida. Els vaig conèixer al colomar del padrí, on criava coloms amb l’única intenció d’agafar-ne un cada diumenge per posar-lo a l’arròs. Els animals es resistien, però amb un cop de mà ràpid en prenia un que ja estava sentenciat a coure’s. Això sí, tenia preferència pels colomins, més petits i rodons, que agafava abans que es fessin gaire grans.

De petita, quan anava a Barcelona, era obligada la visita als coloms de la plaça Catalunya per donar-los veces. Després els vam veure passejar cada dia per la barana del balcó de casa, fins al vespre, quan ja se n’anaven a joca. 

Ara em molesten molt, perquè realment són una plaga que persegueix qualsevol engruna de menjar de les taules dels bars i cafeteries. 

La paraula ens arriba del llatí colŭmbu. Les paraules palumba i columba anomenaven indistintament les dues espècies de coloms, els domèstics i els salvatges, i les llengües romàniques van preferir-ne l'una o l'altra; per això tenim en castellà paloma i en portuguès pomba, i en català colom, occità i italià colomba, francès colombe, que alterna amb pigeon.

Sortosament, tenim el colom de la pau de Picasso, que amb quatre línies va fer un dibuix que és un emblema mundial, i que de cap manera podem desar al calaix, sempre ha d'estar a punt de reivindicar la pau, tan deslluïda darrerament. 

🎦   A PIGEON SAT ON A BRANCH REFLECTING ON EXISTENCE (Un colom s’aturà en una branca per reflexionar sobre l’existència), de Roy Andersson

Suècia, 2014 (Lleó d’Or al Festival de Venècia, Premis del Cinema europeu, Premis Independent Spirit, i diverses nominacions).

Dos venedors d’articles de broma viuen en una casa abandonada, i ens parlen del destí de l’ésser humà.  

No és ben bé una comèdia, però sí una tragicomèdia. Una meditació constant sobre el sentit de la vida amb molts punts d’humor, que no deixa indiferent. 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Filmin)

L'arribada dels joves a la finca dels Escampassos espanta un vol d'estornells que es cruspien les olives.

Pep Coll (L'any que va caure la roca, 2020)