TINC UNA ‘IDEIA’

 

L’epèntesi no és una mala paraula ni un insult, encara que ho sembli, sinó un fenomen lingüístic que consisteix a introduir una o més lletres a l’interior d’un mot. És com un intrús, perquè la vocal que hi posem no té res a veure ni amb el mot ni amb la seva etimologia. Ho fem per comoditat, per pronunciar millor alguns fonemes, perquè ja sabem que la llengua sempre compleix la llei del mínim esforç.  

I no és res nou, perquè algunes d’aquestes intrusions venen de fa segles, però el que és cert també és que no passa a tot el territori. Si passés, potser ja s’hauria forçat el canvi lingüístic i el diccionari les hauria admès, però com que és un fenomen local, en el sentit que cada zona fa de les seves, no hi ha una unitat absoluta. 

Abans d’anar al teiatre, posa la paiella al foc amb dugues carxofes!

Vet aquí el que fem a la meva zona! 

Quan veiem dues vocals fortes juntes hi posem una [i] entremig que fa una funció consonàntica, o bé hi introduïm directament una altra consonant. 

Aquest fenomen se sentia als nostres avis i, fins i tot als nostre pares. La meva generació, que ja ha estudiat més i ha tingut més accés als llibres ho evita, perquè ja ha vist les paraules escrites i les ha pogut reproduir correctament, però encara en mantenim algunes, com ara dugues, molt estesa al territori i també a les Terres de Ponent, com si s’hagués fossilitzat.

La [d] de divendres no és res més que una [d] intrusa que es va colar dins els dies veneris llatins i va formar el nostre dia de la setmana. I d’això no fa quatre dies sinó que ja ve del segle X. Són fenòmens irregulars perquè no totes les llengües romàniques segueixen el mateix patró. Sense la [d]: en castellà, viernes; en italià, venerdì. Amb la [d]: en català, divendres; en francès, vendredi, etc. 

Per tant, de sempre, i per facilitar la pronúncia s’han introduït vocals o consonants a dins dels mots, i això ho hem fet tots els parlants de les llengües, perquè el fenomen com a tal és universal.

 

🎦   L’INTRÚS (Enduring Love), de Roger Michell

Regne Unit, 20 (Menció especial a la National Board of Review, i nominacions a uns quants premis).

Una parella va de pic-nic i de sobte veuen un globus aerostàtic que s’eleva amb un nen a dins. Alguns dels presents intentaran rescatar-lo. 

La primera escena és la millor de tota la pel·lícula, perquè et porta a una situació de pensar què faríem si ens hi trobéssim? Després la trama es va desenvolupant fins a convertir-se en un thriller o millor dit, pel·lícula de suspens i misteri! 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma MovistarPlus+)

*    *    *

Tot un teiatru, amb les seves corresponents convencions escèniques, la seva musiqueta, els guions previsibles i, fins i tot, un star system del ram. 

Ferran Sáez Mateu (La vida aèria, 2019)