PANS I PANETS

 

Commons

He de confessar que per a mi la paraula fleca era desconeguda. A casa sempre s’havia anomenat forn, i en teníem un en girar el nostre carrer a Tarragona, on tota la vida ens van proveir de barres de pa. Quan van plegar, es va ensorrar el món. Cap altre forn feia el pa tan bo com aquell i, a més, calia anar una mica més lluny per trobar-ne un. 

La paraula fleca té origen incert, perquè l’etimologia ens porta a un origen preromà o fins i tot germànic visigòtic perquè existia la paraula flêko que volia dir fogassa de pa, així que és possible, però no es pot assegurar.

Forn, en canvi, o forn de pa, és un mot que ens arriba directament del llatí fornus, i ens referim no només al forn en si, sinó també a la botiga on venen el pa. 

A la nostra panaderia –perquè així s’anomenava i es retolava- només feien barres, panets de Viena i barretes, i poca cosa més. Res de pastisseria ni de magdalenes ni res de coques en recapte. Era una panaderia molt simple, però la recordo amb sostres alts i taulells de color blau cel, llargs i grans, sense aparador, i gairebé sense prestatges. Deurien deixar el pa en cistells.

Els forns o fleques actuals no poden viure només del pa tradicional, així que s’han hagut d’espavilar a coure tota mena de pans i barres de totes les mides i farcits. Un dels nous exemples és la baguet, que ja és al nostre diccionari com si n’haguéssim menjat tota la vida. Ve del francès baguette, que l’ha tret de l’italià bacchetta, i vol dir bastó. 

Aquesta peça de pa és llarga i estreta i els francesos acostumen a comprar-ne al matí i a la tarda, segurament perquè no té una durada molt llarga, s’asseca aviat. Això sí, les baguets són els millors pans per escapçar-ne el crostó. Tot i això, crec que moltes baguets actuals són precuinades!

La nostra vida panarra dels anys 60 era molt més senzilla. Diàriament, apareixia per casa la barra de quart, i la de mig, si la taula s’ampliava. 

🎦   MI PANADERÍA EN BROOKLYN (My Bakery in Brooklyn), de Gustavo Ron

Espanya, 2016

Dues cosines hereten un forn de pa de la seva tia. L’una vol mantenir la tradició familiar, en canvi, l’altra, creu que cal modernitzar el negoci. 

Definida com a comèdia, és un film en què gaudeixes de la quantitat i varietat de pans i pastissos que ens mostra. Ara bé, no és més que una pel·li de diumenge a la tarda, perquè té una història bastant inversemblant i situacions absurdes. Per als amants de les comèdies està prou bé. 

TRÀILER  (En el moment de publicar l’apunt es pot veure a rTVE play)

Veus la fleca, a la cantonada? Espavila't a entrar-hi d'esquitllentes i emplena't bé les butxaques.

Carme Serrallonga (La bona persona de Sezuan, 1967)