ENSUCRATS

Canya de sucre (Commons)

Al meu pare li agradaven els dolços amb deliri. Cada diumenge apareixia amb una safata de palos o xuixos o xuts de crema o de bracets de gitano. Per Sant Joan no faltava mai la coca i per Tots Sants panellets. No recordo pas que féssim panellets a casa, ell els comprava i també unes castanyes i fruita confitada. Era un dels dies feliços de l’any amb tanta dolçor per triar. 

I tant és així que unes hores abans de marxar d’aquest món encara demanava aigua amb sucre, el millor sabor que podia desitjar per descansar.

Actualment el sucre està en hores baixes. Les ciències mèdiques ens indiquen que és un dels elements que produeix més malalties i que el cos humà no està preparat per rebre tantes i tantes dosis de sucre al dia. 

Jo també he reduït el consum de sucre, perquè com al pare, també podria viure de dolços. Quan passo per una pastisseria me la miro i remiro, però no hi entro mai. És la meva penitència!

El sucre és un element de l’antiguitat. Se situa a l’Índia 10.000 anys a.C, on van aprendre a cristal·litzar-la. Els xinesos també coneixien els processos d’extracció de la canya de sucre i els àrabs van elaborar-la en fàbriques. Els romans no, preferien la mel per endolcir els seus plats. 

Tot i que la paraula ens arriba de l’àrab sukkar, ha fet un llarg procés d’adaptació per totes les cultures per on ha passat i, per tant, per les llengües: sànscrit, persa, grec... Així les romàniques han anat adaptant el mot al seu sistema lingüístic. En català, sucre; en portuguès, açúcar; en castellà, azúcar (as-sucar, la a seria l’article àrab); en francès, sucre; en italià, zucchero. 

El sucre ens deixa un verb bonic: ensucrar, que vol dir posar sucre en algun lloc per tornar-lo dolç, però també vol dir endolcir qualsevol cosa: les situacions, les persones, els caràcters... 

Encara que el sucre fa més mal que bé al nostre cos, seria bo ensucrar-nos una mica més tots plegats. 

🎦   UNA PASTISSERIA A TÒQUIO (An), de Naomi Kawase

Japó, 2015 (Premis a Cannes i Festival de Valladolid)

Una dona gran s’ofereix a ajudar un pastisser a fer dorayakis amb una salsa de fesols anomenada an. Gracies a la seva recepta secreta el petit negoci prospera. 

Són personatges fràgils que expliquen històries difícils. Una pel·lícula senzilla amb molta sensibilitat.  

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Prime Video i Movistar+)

Vol ser sucre i només és sacarina;

és adiat i es pensa ser adient;

vol ser brillant i només és lluent,

i, en comptes de mantega, és margarina.

Salvador Oliva (El somriure del tigre, 1986)