IMAGINA, MAGINET!

A Tarragona vam aprendre les taules de multiplicar, en part, gràcies al Maginet. Bé, no totes les taules, només la del 7.

En Maginet pelacanyes va ser un personatge creat pel locutor Josep M. Tarrasa per a Ràdio Tarragona el 1934. El seu programa va durar molts anys i tot el que recordo d’aquella veu de nen era que recitava la taula i s’encallava en el número... siete por siete... siete por siete... feia una llaaaaarga pausa... i tota la canalla estàvem amb l’ai al cor. 

Maginet parlava castellà i cantava Soy Maginet el travieso, invisible locutor... en un context absolutament franquista. Si bé no ens dirigia consignes tampoc no renegava de les que hi havia. Era un personatge que es dedicava bàsicament a impulsar penyes benèfiques i a trobar bé tot el que es feia des de les institucions oficials. 

Els nens d’aquella època, sense mòbil, amb poca tele i amb molta ràdio, l’escoltàvem i dèiem amb veu alta, dia rere dia: cuarenta y nueve!... quan ell s’encallava a la taula del set. 

Diria que tots els qui érem escolars a finals dels cinquanta i principis dels seixanta recordem aquella veueta que ens va fer de mestre sense ser-ho quan multipliquem per 7. El que no se’ns oblidarà mai dels mais és que set per set són quaranta-nou, peti qui peti! 

El final de la cançó era una frase que avui es consideraria políticament incorrecta: y el que no lo sabe ¡es que tonto es!

El número set arriba del llatí sĕpte, per això conservem l’arrel en paraules que es refereixen al número, com ara septuagenari, sèptuple, setembre, setmana, etc. En canvi, utilitzem el prefix grec hepta, heptàgon, heptasíl·lab, sobretot en contextos matemàtics, científics i tècnics. 

No és un número qualsevol, perquè té molta presència en la nostra cultura: els dies de la setmana, l’arc de Sant Martí, les notes musicals, els set pecats i les set virtuts, el setè art, les set meravelles del món, i un llarg etcètera de coincidències, sense oblidar les set boles màgiques de Bola de Drac, que ara tornarà a TV3, que no ha estat capaç d’aconseguir la difusió de les cançons en català, tal com ja les coneixien els nostres joves als anys 80. 

🎦   SEVEN (Set), de David Fincher

USA, 1995 (Premis en moltes acadèmies i unes quantes nominacions)

Un policia que està a punt de jubilar-se col·labora amb un jove detectiu per resoldre una sèrie d’assassinats comesos per un psicòpata, que mantenen relació amb els set pecats capitals: gola, peresa, supèrbia, avarícia, enveja, luxúria i ira. 

Una gran pel·lícula, que amb el pas del temps no ha desmerescut gens. Un dels films policíacs més impactants i importants de la història del cinema negre. És un guió intel·ligent per a un relat violent. Els actors són de primera. 

TRÀILER

 (En el moment de publicar l’apunt es pot veure a diverses plataformes)

     *    *    *

Els dimonis representaven els set pecats capitals, que amb llurs armes de malícia i de seducció sortien a combatre el baró de Déu.

Sebastià Juan Arbó (Tino Costa, 1947)