EL PAS A NIVELL

 

Llegeixo al diari que la plaça dels Carros de Tarragona torna a tenir problemes amb el pas a nivell. 

Ha mort molta gent al pas a nivell, perquè encara que es veu bé el tren que ve del sud, no es veu el que ve del nord, perquè hi ha una corba que ho impedeix i és justament on el tren agafa velocitat. Me’n vaig fer un fart de travessar-lo per anar a la platja de la Comandància, o per acompanyar el meu pare al port, o per passejar amb els amics, o per anar fins al rellotge, o fins al far de la Banya, o fins al Serrallo... 

Travessàvem les vies com travessàvem els carrers. No hi ha tren per aquí... no hi ha tren per allà... passem! Era normal. S’havia fet sempre. No podíem passar quan baixaven les barreres, però si no hi havia vigilant, la gent passava igualment. Quan s’aixecava la barrera, travessaven la via els cotxes que anaven al port. 

Van passar molts anys i un bon dia van decidir que s’havia de construir un pas subterrani, que de fet, poca gent feia servir. La nova solució al desgavell va ser posar-hi unes escales automàtiques per pujar i unes altres per baixar el pas subterrani. Hi ha un rètol anunciant que el 20 de desembre de 2020 es van inaugurar, però al costat hi ha una pintada que diu que les escales només van funcionar el dia de la inauguració. 

És un espai maleït perquè hi xoquen competències entre l’Ajuntament i l’Autoritat portuària, cadascú amb les seves raons i les seves desídies, les seves fronteres i les seves batusses.

A casa em deien: cuidado amb les vies! –si sabien que les havia de travessar. I aquesta era tota la recomanació que teníem en un temps en què els perills, si bé n’hi havia, no amoïnaven tant com ara. 

La plaça dels Carros, perquè era la plaça on s’amuntegaven els carros que havien de fer serveis al port al segle XIX, ha tingut molts noms, entre els quals plaça de Francesc Macià en temps de República o plaça del general Sanjurjo després de la Guerra civil. El 1980 es retornà el nom popular, plaça dels Carros, la plaça que jo veia des del balcó de la meva cambra, amb la barrera, la gent que travessava, i des d'on sentia el xiulet del tren!

🎦   ASSASSINAT A L’ORIENT EXPRESS (Murder on the Orient Express), de Kenneth Branagh

EUA, 2017 (Amb unes quantes nominacions a premis)

Basada en la novel·la d’Agatha Christie

El detectiu belga Hercule Poirot investiga un assassinat comès durant el viatge en el llegendari tren Orient Express. I, naturalment, tots els passatgers en són sospitosos.

Bona ambientació, bones imatges d’exteriors i bon repartiment d’actors. Si hem llegit Christie ja sabem com acaba la història i, per tant, és molt plaent anar veient com es desenvolupa l’acció amb una nova visió del director. 

TRÀILER

Pel·lícula completa en castellà

*    *    *

Les finestres enceses

de les primeres cases, ens cremava la cara,

aquell pas a nivell del camí de Madrid.

 

Vicent Andrés Estellés (Llibre de meravelles, 1971)