MANIES

 

Institut Pere Mata

Un dels edificis més notables de la ciutat de Reus és l’hospital psiquiàtric Institut Pere Mata, d'estil modernista, construït entre 1897 i 1912, i projectat per Lluís Domènech i Montaner. 

Quan vaig arribar a Reus el 1976 encara es coneixia com a manicomi. A més, és un mot que havia sentit sempre a casa per uns veïns que hi tenien dues filles tancades i una tercera que si bé no hi va entrar mai, poc se n’hi va faltar. El manicomi era per a mi un lloc de bojos, un lloc maleït on tancaven per sempre més els qui sortien de les línies vermelles del comportament social. Aquelles pobres nenes devien tenir algun trastorn mental, no sé si incurable, però el que és segur és que un cop hi van entrar ja no en van sortir més. Els pares les anaven a veure un cop a l’any, i aquest panorama sempre el vaig trobar desolador, trist i depriment. La idea de manicomi era el de persones privades de llibertat per sempre i, per tant, molt pitjor que una presó.   

El diccionari Alcover Moll, un gran diccionari que ens mostra les paraules de tots els Països Catalans, està ancorat a l’any 2000, any en què es va signar un conveni amb l’Institut d’Estudis Catalans per informatitzar-lo i posar-lo a l’abast del públic. Però evidentment no ha crescut, s’ha quedat obsolet en el passat, per això la seva definició de manicomi és encara hospital de folls. Actualment, el diccionari normatiu ens parla d’establiment dedicat a allotjar i a tractar de guarir els malalts mentals.

On abans hi havia bogeria ara hi ha salut mental. No és que hagin canviat les malalties, ha canviat la sensibilitat social. 

Manicomi és un mot que arriba directament del grec. Mania significa bogeria i el verb komo vol dir lloc on es tracten aquestes malalties. També s’anomenava amb la paraula frenopàtic, del grec phren que es refereix a la ment, i pathos, patiment, malaltia. 

Conservem, això sí, el mot mania, que ve del llatí després d’haver passat pel grec, i amb un significat més lleuger. Ja no es refereix a bogeries, sinó a capricis, preocupacions, aficions exagerades, etc. Les manies persisteixen i encara que no siguin un quadre clínic, tots en tenim alguna.

🎦   LES LÍNIES TORTES DE DÉU (Los renglones torcidos de dios), d’Oriol Paulo

Espanya, 2022, basada en la novel·la de Torcuato Luca de Tena (Premis Gaudí i moltes nominacions a premis importants)

Una investigadora privada ingressa en un hospital psiquiàtric simulant una paranoia. Vol obtenir proves del cas en què treballa: la mort d’un intern.

Molt interessant és aquesta pel·lícula, amb un final que et fa dubtar. Hi ha bones interpretacions que et mantenen a l’aguait durant tota l’emissió. Un bon film de suspens psicològic.  

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Netflix, PrimeVideo, Apple TV, entre d’altres.)

*    *    *

Un famós poeta s'ha passat la vida en manicomis, mantingut i sense treballar, amb tot el temps per dedicar-se exclusivament a ell i a la seva obra.

Ponç Pons (El rastre blau de les formigues, 2014)