El vint ena, o 20N, o 20 de novembre és una data a celebrar, si més no, els de la meva generació, perquè l’anterior ja no ho pot fer. Diuen que no s’ha de celebrar la mort d’algú, que és de mal averany, que és poc ètic, que és un senyal de poca sensibilitat, de poc seny... però de totes les morts que he conegut n’hi ha una que vaig/vam celebrar àmpliament i, sí, vam encetar una ampolla de xampany per festejar-ho. I ho vam fer a Barcelona, a casa d’uns amics, després de tombar unes quantes botigues que, casualment, havien fet net amb la reserva d’ampolles.
El passat 20 de novembre va fer 50 anys de la mort del dictador Franco, a 83 anys, dos mesos després d’haver signat cinc sentències de mort, i acabant una llarguíssima carrera al capdavant de l’Estat espanyol, de 1939 a 1975, iniciada amb el cop d’estat de 18 de juliol contra la República espanyola. Signava com a Caudillo de España por la Gracia de Dios.
Dictadura significa poder absolut. Evidentment, cal entendre aquest poder també entre els qui l’envolten. El dictador i els seus seguidors concentren el poder de tot un país. I ve a tomb dir-ho perquè fa pocs dies un estudi publicat a la revista Journal of European Public Policy afirma que un de cada cinc homes europeus de fins a 30 anys voten partits ultres. És a dir, els nois joves donen suport a un estat dictatorial i no a un estat democràtic. Sembla que les dones no han seguit o no segueixen el mateix procés i se situen més a l’esquerra, on fins ara se situaven les generacions més joves.
Són paraules antigues, dictadura i democràcia. Encunyades des de l’antiguitat romana i grega. Dictadura prové del títol de magistrat de la República romana designat per casos d’emergència. L’emergència de Franco va durar 50 anys. I democràcia ve del grec i significa el poder del poble, malgrat que les actuals democràcies cada cop se n’allunyen més.
La pitjor democràcia sempre serà millor que qualsevol dictadura. Els joves que justifiquen una dictadura no saben de què parlen.
Doncs sí, amb els amics vam encetar una ampolla de xampany per celebrar la mort de Franco. La por amb què va viure la generació anterior no es pot oblidar ni perdonar.
🎦 EL GRAN DICTADOR, de Charles Chaplin
EUA, 1940 (5 nominacions als Oscars i Millor actor als premis del Cercle de Crítics de Nova York)
Un barber jueu retorna a casa després de lluitar a la Primera Guerra Mundial. A causa d’un accident d’avió s’ha tornat amnèsic i no en sap res de la situació política del seu país, on un dictador ha arribat al poder i ha començat a perseguir els jueus.
Una pel·lícula de més de 80 anys que continua més viva que mai. L’hauria de veure tothom, inclosos els joves que es decanten cap a la dreta perdudament.
Charles Chaplin, Charlot, no sempre feia films estrictament còmics. Aquesta va ser la primera totalment sonora de Chaplin.
(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a
la plataforma PrimeVideo)
* * *
Dictador de patíbulos, morirás bajo el dientede tu pueblo y de miles.Miguel Hernàndez (Ceniciento Mussolini, 1937)
Molt d'acord Ció...s'ha d'explicar als joves el significat d'una dictadura. Qui no aprèn de la història té el risc de repetir-la... Hi ha pendent un referèndum: Monarquia/ República.
ResponEliminaSóc Carme Puyol qui ha fet el comentari anterior
ResponEliminaCert, però no sé pas si el veurem mai aquest referèndum!
EliminaI tant! Tot el xampany acabat. I quin silenci i quina por que hi havia.
ResponEliminaDoncs jo també anava pel carrer amb un cistell amb ampolles de xampany. I amb por per si em creuava amb un guàrdia civil, el quartel estava molt a prop de casa meva.
ResponEliminaPerò realment el xampany era per celebrar el meu 21è aniversari . Faig els anys el dia 23 i estàvem preparant la meva festa. Ho recordo cada any quan arriba el 20N.
I després de 50 anys, ara el món sembla que retrocedeixi, i que tot el que tant va costar d'aconseguir s'estigui perdent.
llàstima, per un dia hauríeu coincidit! :)
EliminaPel.que fa a aquest. tema de la dictadura es.un deure.per.part.dels.pares
ResponEliminaExplicar.als nostres fills i néts per mitja d'exemples que vam viure.sobretot
els seus avis. I.besavis.durant el període
Que va durar. I.que n'hem arrossegat les coneqüènices nosaltres de petits i joves ..
Es va notar molt sobretot venint d'una República com es venia en el cas de Catunya ,i malahuradament encara es viu actualment en alguns països del nostre planeta.
La greu falta de llibertat. La por a prendre decisions...Sentir-te totalment controlat pel.sector militar...la manca de poder expressar lliurament Les teves opinions si aquestes són en contra del règim de la dictadura......en definitiva la gran inseguretat que aquesta comporta. No és recomanable que hi tornéssim anar i seria retrocedir molts anys.
Cert tot el que dius!
Elimina