AGENDAT!

El verb agendar és nou, i és tan nou que encara no és al diccionari. El TERMCAT, Centre de Terminologia, ja l’ha estudiat i ha dit que vol dir Fixar una data per a un acte... que acostumem a incorporar al calendari del Google! 

O bé perquè no hi havia tantes coses a fer o bé perquè teníem més memòria, la gent d’abans no tenia agenda. En tot cas, anotava alguna cosa al calendari penjat a la paret. No calia agendar el dia de l’aniversari dels pares o dels fills o dels amics, perquè això ja se sabia, era un fet primordial en la vida de cada persona recordar els esdeveniments habituals. Ara els agendem tots. És que tenim por que ens n’oblidem? Segurament sí, i ens passem els dies prioritzant, és a dir, tenint dues o més coses a fer el mateix dia i haver de triar-ne una, perquè encara no tenim el do de la ubiqüitat que ens permetria ser a tot arreu al mateix moment. 

Vaig tenir la meva primera agenda cap als 17-18 anys, no pas per necessitat, sinó perquè alguns amics en tenien i devia pensar que era una bona idea, o potser me la van regalar, no ho recordo. Curiosament, hi posava més aviat el que havia passat, i no tant el que havia de passar, segurament perquè no tenia a la vista tantes opcions i tantes coses a fer com ara. 

D’aquí a unes dècades, en comptes d’agendes tindrem agents personalitzats virtuals que ens diran a cada moment el que hem de fer i quina opció ens cal prioritzar. Si és així, ja no caldrà agendar res, i el verb no haurà d’entrar al llibre de les paraules, ja serà antic. 

Etimològicament, agenda ve del gerundi del verb llatí agere, que volia dir ‘coses que s'han de fer’. 

Agendeu força coses aquest 2026, a veure si teniu temps per a tot!

🎦   AGENDA OCULTA, de Ken Loach

Regne Unit, 1990 (Premi especial del Jurat a Canes)

Irlanda del Nord a principis dels anys vuitanta. Dos advocats nord-americans són a Belfast investigant el tracte que reben els presos de l’IRA.  

És una molt bona pel·lícula del director Loach. Sobretot perquè és molt interessant per conèixer el conflicte armat irlandès, i la denúncia social que ens mostra. No va ser un film fàcil perquè el tema era molt delicat. El director deixa que l’espectador trobi les respostes i opini sobre els fets d’una època molt fosca de la societat irlandesa i el terrorisme insistent. 

TRÀILER 

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Filmin i PrimeVideo)

    *    *    *

Sí, a mi també m'ha fet ballar el cap aquest viatge tan... tan imprevist, perquè m'havia insistit molt per veure'ns a la tarda. I jo no tenia cap forat a l'agenda, ha estat ben difícil trobar-li hora. Amb vostè i tot. I va i em deixen penjat! Ell i vostè.

Margarida Aritzeta (La maleta sarda, 2010)