GALLEDES

 

A Tarragona dèiem i diuen galleta, encara que cal escriure galleda si ho volem fer correctament, però en realitat, aquesta [d] no l’he sentida gaire. 

Quan vaig arribar a Reus em vaig trobar que en comptes de galledes hi havia ferrades, i això que només ens separen 12 km. Els de casa, doncs, han sobreviscut entre galledes i ferrades. 

Però encara hi ha el poal, que primer significava pouar aigua del pou, i després es va identificar com a sinònim de les dues anteriors. Ho diuen a tota la zona del català occidental.

Les tres paraules provenen del llatí. De gallēta, de ferrāta, que significava guarnida de ferro, i pŭtĕāle, que era un recipient per a pouar.

Tenim tres paraules per anomenar una mateixa cosa, però darrerament sento que en diuen cubu, així, catalanitzat! 😕

Sinònim prové de la paraula llatina synonymus, presa del grec, i que significa mateix nom. Un sinònim és, doncs, una paraula que té el mateix significat que una altra, això no obstant, de sinònims perfectes n’hi ha pocs. Podríem considerar que ho són els que defineixen un mateix objecte, per exemple, ferrada-galleda-poal, les tres paraules signifiquen el mateix objecte només que se situen en territoris diferents. Això sí que és un sinònim perfecte. Ara bé, els sinònims que indiquen coses intangibles, immaterials, espirituals, etc., no són mai perfectes, depenen de la percepció. 

Despreocupació, indiferència, apatia, desgana, deixadesa, desídia, negligència, desatenció... són sinònims, però segur que l’un va millor que l’altre en segons quins moments. 

També hi ha cubell, del llatí cūpĕllu, que era un cup petit, que si bé ara també es fa servir per a les escombraries, abans era més aviat per a la bugada, i a la meva zona de cubells, no gaires. 

Espero no haver ficat els peus a la galleda/galleta!

🎦   CUBE (Cup), de Vincenzo Natali

Canadà, 1997 (Premis als Festivals de Toronto, Sitges, Fantasporto, etc., i algunes nominacions) 

Sis persones estan tancades en un complex laberint d’habitacions cúbiques que amaguen trampes mortals. Hauran de resoldre alguns enigmes per sortir-se’n. 

Es considera una pel·lícula de culte. Crea tensió des del primer moment i produeix força angoixa. L’any en què es va rodar encara no deurien existir els escape room actuals!

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma PrimeVideo)

 

El foc s'havia estès

fins a la casa que ja flamejava,

i es va formar una filera d'homes

que es passaven galledes plenes d'aigua dels pous

antics

de l'un a l'altre en cadena i la llancen

al foc per matar-lo, però el foc se les beu

a desenes i a cents.

Joan Vinyoli (Ara que és tard, 1975)