dimecres, 1 d’abril del 2020

TARRAGONA, ANYS 20


Els dos germans van agafar el tauló vell i corcat que feia dies que rondava pel jardí de casa. Se’l van col·locar al coll i ara un pas ara l’altre van començar a caminar rambla amunt.

Van saludar l’estàtua dels despullats, la gent que seia als bancs o a les cadires dels bars i a tots els qui s’amuntegaven al seu voltant per saber cap on es dirigien, mentre s’anava formant un passadís de mirades de desconcert que anaven resseguint l'itinerari.

Tris-tras... amb els ulls a l’horitzó van continuar pujant fins a saludar Roger de Llúria, sempre altiu i a punt de reorganitzar l’armada. Es van acostar al balcó, el llarg i concorregut balcó que cada tarda oferia un espectacle de llum i color per als passavolants adherits a la barana.

La passejada estrafolària va arribar fins a tocar ferro i, davant la mirada incrèdula de tots, el van llençar daltabaix del balcó i van girar cua cap a casa.

Dedicat al Vador, el meu sogre. Històries bovenquesJ
Ció Munté  
Tarragona, passeig marítim Rafael Casanova
(fotografia amb retoc digital, per jobove Reus)









1 comentari: