NO HI HA PA QUE NO COSTI UNA COCA

foto: Estel Bové (Shotebi, pa armeni, forn a Sevan, Armènia)

Diu la ministra que reformar la reforma laboral seria contraproduent perquè en comptes de resoldre problemes en crearia de nous. Sort en tenim que són d’esquerres! Si un govern de dretes fa una reforma laboral que ha estat nefasta per als treballadors, deu ser normal que un govern d’esquerres reformi el que ha reformat l’anterior, no?

Quan érem petits menjàvem pa sol o amb alguna cosa a dins: pa amb xocolata, pa amb xoriço, pa amb formatge... En tot cas, potser també coneixíem el llonguet, el pa de pagès i el panet de Viena, i para de comptar! Ara tenim pans de tots els tipus, formes i mides. Un dels pans que s’ha incorporat darrerament a la llengua és la baguet francesa. 

Mengem biscota per esmorzar, barres de pa per dinar o pa de motlle per berenar. I en podem demanar amb gluten o sense, amb fruita seca o no, de règim, de sègol, integral, sense sal, i tots els que em deixo. És un aliment comú a tot el món, i pot canviar el cereal, les mides i el tipus de forn on es prepara. 

Com que és un aliment tan bàsic ha generat tota classe de refranys i frases fetes. El pa s’assimila a tot el que tenim: té el pa assegurat. Perquè si no és així és que no sabem guanyar-nos el pa o no tenim un pa a la post. També s’associa a bones persones: és un tros de pa, o a la rutina: el nostre pa de cada dia, i les coses pesades: és més llarg que un dia sense pa. Les coses interessants són per sucar pa i les molt fàcils són de pa sucat amb oli. Els despistats no saben quin dia es mengen el pa encara que necessitin les coses com el pa que es mengen. 

Com és que no hem sabut exportar el nostre pa amb tomàquet per tot el món mundial?

Quan les coses costen de guanyar, o quan calen moltes reformes per reformar el que s’ha reformat amb una reforma reformadora, podem dir: No hi ha pa que no costi una coca.

Ah! i em deixo la xapata!






🎦  PA NEGRE, d’Agustí Villaronga
Catalunya, 2010. Premis al Festival de Sant Sebastià, Premis Goya i altres.

Durant la postguerra, un nen troba dos cadàvers al bosc i la policia sospita de son pare.
Pel·lícula força dura, amb molt bona narració i ambientació.

Tràiler: https://youtu.be/bUhZR0eOMpQ





Seguim la carretera
per on et feien anar amb bici al poble
a comprar pa pels hostes imprevistos.

Gabriel Ferrater (Da nuces pueris, 1960)