dissabte, 18 de juny del 2022

CATEDRALS DEL MÓN

Catedral de Nôtre Dame de París
Doncs la porta a sobre, la cadira!

La paraula llatina cathedra, que és un préstec del grec kátedra, significa seient baix o butaca. A Roma hi havia les cathedra, o seients elevats des d’on ensenyava el professorat. I la catedral és l’església on el bisbe té el seu seient per predicar, la seva cathedra.

La paraula va fer dos camins. D’una banda es va quedar a la Universitat i a l’Església on continua com a càtedra i, de l’altra, es va transformar en cadira.

Podríem pensar que sempre han existit les cadires tal com les fem servir ara, però les diferències de classe entre rics i pobres va fer que fins ben entrat el segle IV no comencessin a entrar cadires per seure a les cases normals, imitant les cadires que ja utilitzaven les cases més adinerades. El prisma econòmic sempre l’hem de tenir en compte, fins i tot lingüísticament.

Per tant, una mateixa paraula en origen ens ha donat dues paraules diferents i relacionades. Actualment, un/a catedràtic/a és una persona que disposa de càtedra/cadira/plaça en una universitat. I una catedral continua sent el lloc on hi ha ‘seient’ per al bisbe. I la cadira, la nostra cadira de quatre potes, és on ens passem mitja vida.

Però... si muntem a cavall hi posarem un cadira? No! Hi posarem una sella! Que ve del llatí seient (sédula > sedla > sella), que en castellà han fet arribar fins a silla, que és la paraula que fan servir per seure, malgrat que també tenen cátedras i catedrales!

Passejant avui per l'esplanada de la Nôtre Dame sentim la tristesa de la destrossa que va fer el foc. I avui també se'ns cremen els boscos a casa!





🎦   LA CATEDRAL DEL MAR, de Jordi Frades
Minisèrie de televisió de 8 episodis, 2018, adaptació de la novel·la d’Ildefonso Falcones. Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a TV, 2009.

Barcelona, segle XIV, sota la Corona catalanoaragonesa. El habitants del barri de pescadors de la Ribera volen construir el temple més gran que s’hagi vist mai, la catedral de Santa Maria del Mar. És la vida d’Arnau Estanyol, que ens descobreix la Barcelona medieval. 

Em va semblar una bona adaptació de la novel·la, que per cert, em va agradar, però no vaig fruir gaire amb la traducció al català. 
Tràiler: https://youtu.be/2zeBXfiJeU0




Queda, gravada en pedra dins la catedral, aquella sentència en una sepultura, que ja havia vist en un altre viatge i que sempre m'ha inquietat.

Olga Xirinacs (Nou diari, núm. 295, Barcelona, 1994)






5 comentaris: