dijous, 5 de novembre del 2020

A L’ARMA!

foto: Estel Bové (Museu Portugal)

D’aquí ens ve la paraula alarma, d’un origen bèl·lic i hostil, probablement de l’italià all’arme. És l’avís que es donava a la població –o també a l’exèrcit- que s’acostava un perill. Les fonts diuen que prové del segle XVI, tot i que no es pot confirmar exactament. 

En les places d’armes que hi havia dins de les muralles, deixaven amuntegades les armes al mig i al crit de a l’arma les agafaven per començar l’atac. 

Doncs així estem, cinc segles després, utilitzant la mateixa expressió per indicar que continuem en perill, però aquest cop, sense armes visibles i segures per combatre’l. S’ha decretat un estat d’alarma amb una durada de sis mesos, i en el fons el que ens passa és que no ens refiem de res ni de ningú. Durant un estat d’alarma es limiten els drets de la ciutadania, com el dret a la lliure circulació, i fa por que alguns se n’aprofitin, perquè tenim la repressió massa a la vora. 

L’alarma no ens hauria d’amoïnar, perquè hi estem acostumats. Tenim alarma al mòbil, alarma al despertador per poder anar a treballar a temps, l’alarma de casa perquè no entrin a robar-nos, alarma al cotxe, l’alarma dels bombers, de la policia, de les ambulàncies... estem alarmats per totes bandes, però ens sorprèn l’estat d’alarma. 

El que no pot ser és que ens estiguem plantejant els dinars i sopars de Nadal, mentre el passat 26 d’octubre, en ple estat d'alarma, quatre ministres i fins a 150 persones van anar a una cerimònia de la 5a edició de los 'Leones de El Español'. Que no havíem de ser 6 persones com a màxim? O tots frares o tots canonges!

I no és una falsa alarma!

Aux armes, citoyens! –diuen els francesos!





🎦    BROKEN ARROW: ALARMA NUCLEAR, de John Woo
EUA, 1996

El pilot intenta assassinar el copilot d’un avió que porta caps nuclears, a fi de demanar un rescat al govern dels EUA. El copilot se’n surt i ha d’intentar detenir el pilot, com sigui!

Guió molt entrat en calçador, però amb bons efectes especials, soroll, acció, més acció i més acció. En fi, una gran dosi de protagonisme del Travolta, que curiosament no és el bo de la pel·li.






Vaig al poble i em diuen que ha estat proclamat l'estat de guerra (durant tota la guerra civil només hem tingut, fins ara, estat d'alarma!). Sembla que els franquistes són a uns trenta quilòmetres de Barcelona. 

Marià Manent (El vel de Maia, 1975)














5 comentaris:

  1. Cara Ció, hai messo il dito nella piaga, come si dice in Italia, e infatti condivido con te il sospetto que qualcuno se ne approfitti di questa situazione. Siamo in piena repressione, dici. Ed è così!

    ResponElimina
  2. Cara Ció, hai messo il dito nella piaga, come si dice in Italia, e infatti condivido con te il sospetto que qualcuno se ne approfitti di questa situazione. Siamo in piena repressione, dici. Ed è così!

    ResponElimina
  3. Cara Ció, hai messo il dito nella piaga, come si dice in Italia, e infatti condivido con te il sospetto que qualcuno se ne approfitti di questa situazione. Siamo in piena repressione, dici. Ed è così!

    ResponElimina
  4. La repressione a volte è sibilina, non si vede, ma existe!

    ResponElimina