dissabte, 28 de novembre del 2020

EL VELL PROFESSOR

foto: Julio García

Vaig tenir la immensa sort de ser alumna del professor Luis Yrache Esteban (1933-2015). Les classes de Llengua i literatura castellana eren tan nombroses que cada setmana calia anar a buscar cadires a les aules del costat. No importava el tema de què tractés. La classe era un espectacle de cultura, i no me’n vaig perdre mai cap. 

Hi ha professorat que sap connectar amb els alumnes i n’hi ha que no. Alguns fan la seva classe magistral i se’n van. D’altres s’hi impliquen. Alguns ensenyen el que no hi ha als llibres. D’altres només llegeixen. Hi ha tants exemples com persones dedicades a l’ensenyament.

Després d’una llarga vida de col·legi de monges, propi dels anys 60-70, vam anar a parar, una amiga meva i jo, en un institut de Tarragona per estudiar COU, el 1972. El canvi va ser important i no només perquè el professorat fumava com un carreter en hores de classe, ni tampoc perquè vaig poder coincidir finalment amb nois –els col·legis religiosos sempre separaven nens i nenes-, ni perquè em vaig poder treure de sobre un uniforme blau marí que formava part de mi, sinó perquè aquelles classes eren un microclima, un assaig del que seria la nostra vida, tan protegida fins aleshores. Era com entrar en una altra galàxia on gairebé tot estava permès. 

No existia Internet, per tant, no vam saber mai que aquell professor, aragonès de naixement, era també escriptor, poeta, articulista, i persona de gran activitat cultural, política i social. He llegit que a l’enterrament de la seva dona li va dedicar "T'estimo, te quiero, je t'aime", com a mostra de les llengües que havien protagonitzat la seva vida. 

La classe es feia en castellà, òbviament, però vaig trobar en aquell culte professor aragonès més respecte per la nostra llengua que el que mostraven moltes de les monges catalanes.

De grans professors n’hi ha pocs, però quan en trobes un et marca per sempre. 



I com a mostra aquest vídeo de 2 min. en què el professor parla sobre un passatge de la II part del Quixot, en ocasió d’un projecte interdisciplinar de 2015 en un institut de Saragossa. 

https://www.youtube.com/watch?v=lsm-Svj7EG0





4 comentaris:

  1. Oh.L'estimat, mai oblidat, l'Yrache del Cou. D'aquell curs que ens va canviar la vida. Ho vam saber tan bon punt vam escoltar la primera classe. Gràcies Ció

    ResponElimina
  2. Quina sort tenir aquest tan bon record d'aquest professor!!! Gràcies per compartir-ho!!

    ResponElimina
  3. Gràcies Ció, per recordar el professor Yrache en les classes que ens feia al COU. Un bon comunicador que va aconseguir encomanar les ganes d'aprendre, no només el que estava relacionat amb la matèria del programa, sinó que també en promooure una visió crítica dels fets culturals i polítics del moment.
    Recordo que vam coincidir a l'Escola d'Estiu de Tarragona a l'Escola Pax, l'any 1974. Van ser molt interessants les seves aportacions a les tertúlies que hi fèiem

    ResponElimina
  4. És que no hi estàvem acostumats a tenir professors com ell, per això ens va afectar tant la seva manera d'ensenyar!

    ResponElimina