Què vol dir un cafè sol?
A part de ser un costum arribat directament de Madrid, un cafè sol pot significar unes quantes coses: Que et vols prendre el cafè en solitud, sense que t’amoïni ningú. Que vols un cafè sense cap afegit, ni sucre, ni llet, ni alcohol. Que vols un cafè i res més, és a dir, he vingut a prendre cafè, no a dinar. Que no en vull dos ni tres, en vull un... i encara trobaríem algun altre significat.
El nostre costum era demanar un cafè, però, com us deia, ens ha arribat el costum madrileny i ens ha aclaparat: uno solo! Dit d’una altra manera: s’ha produït un canvi lingüístic en el lèxic.
Si a Madrid demanes un cafè et porten un cafè amb llet. El problema no és com ho diuen a Madrid, perquè poden dir el que vulguin -també en diuen cafelito- el problema és que hem deixat de demanar cafè. Això sí, hem estat capaços de traduir-ne la forma: un cafè sol!
No sé si a València i Menorca encara usen el plural cafens, però per la meva zona sí que encara diem cafetó, que és molt agradable, perquè sempre implica senyals de companyia.
La paraula ens arriba de l'àrab Qahwah, que vol dir estimulant; de l'àrab va passar al turc Kahveh; i del turc va passar a l'italià, caffè. Els italians fan un cafè minúscul, que gairebé es pot mastegar de tan concentrat com és, i el nom ha anat passant per totes les llengües fins a fer-se internacional. I els anglesos, que en diuen coffee, fan un cafè tan passat per aigua que no donen valor al seu origen estimulant.
Ara al cafè li traiem la cafeïna, que n'és la principal substància, i el descafeïnem, però també hem inventat el cibercafè! que és un lloc on a més de prendre-te'l sol o amb companyia, amb llet de vaca, amb lactosa o sense, de civada, de soja, d’espelta, d’arròs, d’ametlla... amb sucre blanc o morè, i amb cullereta per remenar, pots connectar-te a Internet tant com vulguis.
Una de les moltes feines i feinetes del meu avi matern era el de torrefactor. Si em concentro, encara sento aquella olor de cafè del Tostadero Bakuko a la rambla de Tarragona, als anys 60, quan encara demanàvem un cafè i ningú no ens preguntava si el volíem sol!
I avui una cançó icònica sobre el cafè, Ojalá que llueva cafè, de Juan Luis Guerra (R.Dominicana, 1957), cantautor que mescla les músiques de les Antilles amb les africanes, el bolero amb la salsa... i ha sabut traslladar els seus sons per tot el món. Com aquesta cançó, que segur que coneixeu...De nit, en un cafè, es pot tenir pare.
Gabriel Ferrater (Da nuces pueris, 1960)
l'altra dia vaig escoltar que la Acadèmia de la Llengua Catalana va aprovar com a paraula el "cafè curt"
ResponEliminasí, ja feia anys que hi havia el 'llarg', i ja era hora que hi posessin el 'curt'!
EliminaTens tota la raó, Ció! Ara ja demanem un "cafè sol". De vegades quan em diuen si vull un cafè sol, els dic: No! amb tassa, plat i cullera (sucre no cal!)
ResponEliminaEl tema "cafè sol" és un dels que hem treu de polleguera. Mai de la vida ho demanaré però de vegades el cambrer (si no et coneix) pregunta "sol"? i les respostes més suaus que tinc són "si el volgués acompanyat de qualsevol cosa ja t'ho hauria dit, no?" o "què he demanat? Un cafè, oi? Doncs això és el que vull" o, també, "vull un cafè de Reus de tota la vida. Jo diria que és ben fàcil"
ResponEliminaPerò si tinc un mal dia i qui pregunta "sol" és una mica ofenós he arribat a contestar "què l'he de veure a galet? El vull en una tassa, amb un plat, una cullereta i sucre, si us plau."
El millor és prendre el cafetó en llocs coneguts, t'estalvies molta xerrameca.
Els cambrers, sobretot els més joves que nosaltres, ja han nascut amb el ‘cafè sol’ i ho troben normalíssim. I precisament el que els estranya és que no entenguem la pregunta de si el volem sol o no. És la conseqüència del canvi lingüístic, que és normal entre els que han nascut mentre es produïa, i no gens entre els qui l’estem patint a consciència. Gràcies per participar, Carme!
EliminaA part de lo dels cafès..... també tenim el cigaló, O carragillo.....que segons em van dir i no sé si és cert que la última paraula va néixer a Reus....,no sé si és del tot certa, gràcies Ció, sóc la Cori de la Colla
ResponEliminahola Cori, cigaló està ben documentat, i bé de bastant antic, però enlloc he trobat que tingui a veure amb Reus! :)
ResponEliminave!
EliminaMolte volte, se pranzo o ceno al ristorante, non finisco con un caffè perché la poca qualità dello stesso può rovinarmi un buon pranzo o una buona cena. Però mio marito era solito finire con un caffè e quando il cameriere o cameriera di turno chiedeva “sol?”, lui rispondeva “no, accompagnato da mia moglie”. Devo dire che il cameriere o la cameriera non sempre considerava spiritosa la risposta di mio marito, e una volta neanche l’hanno capita: ci hanno portato due caffè!
ResponEliminabuona risposta!
ResponElimina