SL

Aquest DNI ens indica quina és la feina de la dona: s.l. Aquest és el document d’identitat de la meva iaia que va néixer el 1880. ‘Només’ va parir 8 criatures, tres de les quals van morir abans dels tres anys, i algunes més que no van arribar a néixer. Va treballar incansablement tota la seva vida fent s.l, que vol dir sus labores. Ara li dirien ‘mestressa de casa’, però en aquell temps tampoc no hauria estat mestressa de res. 

Crec que la nova llei del sí és sí té molt bona voluntat, i ha hagut de pugnar amb personatges retrògrads per configurar un text mínimament acceptable pel soci de Govern, però també és veritat que s’han equivocat i que el remei és pitjor que la malaltia. 

De tot plegat en trec que si les lleis tinguessin un bon reglament on agafar-se no caldria deixar en mans dels jutges tanta interpretació. Han pecat d’il·lusos en pensar que ses senyories anirien més a favor de les víctimes que no pas dels culpables. 

No es pot abaixar la guàrdia en cap dels aspectes guanyats. Ni en el dret laboral, ni en l’autonòmic, ni en la igualtat, ni en el democràtic en general, perquè així que ens despistem ens trobarem amb passos enrere importants. 

El 8M commemora els fets de la mort de 129 dones el 8 de març de 1908 en un incendi a la fàbrica Cotton de Nova York, després d’una vaga per aconseguir jornades de 10 hores, salaris igualitaris i bones condicions de treball. No es van obrir les portes perquè les obreres poguessin sortir i allí es van quedar. Va ser una lluita pels drets de les dones, però també una lluita pels drets laborals, d’alguns dels quals ara en gaudim. 

I nosaltres arribem al 2023, més de cent anys després, amb la divisió dels partits anomenats progressistes, partits que haurien de tenir l’obligació d’entendre’s. Divide et vinces (divideix i venceràs) va dir Juli Cèsar, i el que no sabia aquest gran emperador és que aquesta pràctica s’ha convertit en una tècnica política inigualable. Ara ens trobem en un atzucac o carreró sense sortida, en què la reforma va en contra dels impulsors de la llei.

Del resultat en podem dir nyap, bunyol, pífia, errada, matusseria, grolleria, potineria, barroeria, esguerro, badada, cagada. En teniu més? 

🎦   LES SUFRAGISTES (Suffragette), de Sarah Gavron

Regne Unit, 2015 (Diversos premis europeus)

El moviment sufragista no provenia de les classes altes. Eren obreres que es van radicalitzar després de veure com les seves protestes no servien per a res. El moviment va néixer al Regne Unit abans de la Primera Guerra Mundial, però es va escampar arreu del món. Si més no del món occidental. En l’oriental encara falten moltes més accions contundents. 

Crítica que vaig fer a Facebook el 2015:

Història de les sufragistes angleses des del punt de vista de les dones treballadores, que no tenien res a perdre.

La pel·lícula és anglesa. Amb això ja tenim una posada en escena característica, una ambientació perfecta i una manera de fer molt real, que no vol donar lliçons de res, sinó que ens mostra la història molt crua d’unes dones que consideraven que tenien els mateixos drets que els homes.

És d’aquelles pel·lícules que haurien de ser de visió obligada en alguna classe d’institut.

A Espanya les dones no van poder votar fins al 1931, i a Suïssa el 1971!

La interpretació de la protagonista, Carey Mulligan, és esplèndida.

TRÀILER

Per altra part, tothom sap que a una sufragista que té entre les mans un llapis i un bloc de notes no hi ha qui l'aturi.

Llorenç Villalonga (Mort de dama, 1931)