CARPACCIO?

Per definició, un carpaccio, paraula presa de l’italià que ja forma part del nostre diccionari, i que es pronuncia més o menys [carpatxo], és un plat fred de carn o peix, crus, tallats molt fins, i amanits amb oli d’oliva i altres espècies, principalment. I n’hem de dir així perquè a nosaltres no se’ns devia acudir anomenar de forma diferent el fet de tallar molt prim. Fins aquí d’acord, però darrerament en fem un gra massa. Vam anar en un restaurant i ens van servir carpaccio de tomàquet. I què era? Doncs tomàquet de tota la vida: cru, tallat i amanit. Això sí, el tallaven molt finet!

Ara n’hem de dir carpaccio dels talls de tomàquet de les amanides? És com si posar amanida de tomàquet o tomàquet tallat fi no fos prou consistent per poder-te clavar un bon pessic al compte final. El carpaccio sempre serà més exòtic, de manera que els preus finals estaran ben justificats. 

El carpaccio el va inventar el xef Giuseppe Cirpiani, propietari del Harry's Bar de Venècia, l’any 1963. El nom és en honor al pintor Vittore Carpaccio, que agradava molt a Cirpiani, perquè pintava amb colors rosats, igual com ho és la carn crua tallada.

El tomàquet (o tomaca, tomata, tomàtiga) ens arriba de les Amèriques. El nom prové de la llengua nàhuatl o mexicà, xitomatl, que vol dir fruit amb melic. Va arribar a casa nostra al segle XVI amb la conquesta d’Amèrica i s’hi ha quedat per sempre, tant és així, que actualment és un aliment imprescindible de la cuina mediterrània. Encara més, com seria el nostre popularíssim pa amb tomàquet sense tomàquet? 

Hi ha moltes varietats de tomàquet, però n’hi ha una que no la tinc present en la nostra infantesa, i és el cirerol, o tomàquet cirera, o cherry (en anglès). Són aquests tomàquets petits i rodons que s’han posat de moda en tooooootes les amanides que se serveixen i que és l’aliment més bo del món mundial per a una de les meves netes.  

Les llengües canvien, els gustos també, la cuina també... i la nostra manera de veure el món també, però si ens obstinem que tot el que es talla prim és carpaccio, a partir d’ara tindrem carpaccio de pastanaga, xirivia i nap!

🎦   TOMÀQUETS VERDS FREGITS (Fried Green Tomatoes),  de Jon Avnet 

EUA, 1991 (Va tenir moltes nominacions a premis importants)

Adaptació de la novel·la de Fannie Flagg

Una dona frustrada pel seu matrimoni i pel seu físic coneix casualment una dona gran que li explica una història dramàtica, que gira al voltant d'una gran amistat entre dues dones, i a l’assassinat del marit d’una d’elles. 

Relat molt bonic que va tenir molt d’èxit quan es va estrenar. Protagonistes de luxe amb una interpretació de molta força. Bona ambientació. És un drama basat en la història d’unes dones fortes, però també és una història divertida. 

Els tomàquets són importants, però la pel·lícula hauria funcionat igualment amb qualsevol altra fruita, hortalissa o verdura! 

TRÀILER  (En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Prime vídeo, Filmin i RTVE)

    *    *    *

El dinar, abocat, ja fumejava. Escudella fresca o cuinat. Sopes bullides. Pebres, albergínies i tomàtigues torrades. Fideus.
Fora sesta, i a ventar. La palla s'anava amuntegant en unes serres bellíssimes.

Rafael Ginard Bauçà (El cançoner popular de Mallorca, 1960)