Quan jo vaig néixer, la Caixa em va regalar una llibreta d’estalvis amb algunes, poques, pessetes, segurament confiant que en seria clienta de per vida.
És una pràctica que els devia anar bé, però crec que han deixat de fer-ho perquè la gent els confia els diners sense regals previs. A més, han aconseguit que tothom treballi pels bancs. Som treballadors gratuïts, altrament dit, esclaus.
La llibreta, que s’emplenava a mà, era una mena de llibre sagrat que calia resguardar de pèrdues i robatoris. Sense llibreta no tenies res.
La generació dels pares va estar marcada per la llibreta d’estalvis. El que estava escrit allí era la veritat, l’única veritat, era tot el que tenien.
Els darrers anys, quan la informàtica va començar a eclipsar el món bancari encara duien la llibreta al damunt, com si sense ella no poguessin fer cap gestió. Si algú perdia la llibreta era com si perdés tots els diners que hi havia a dins, per això tenien tanta por d’oblidar-la en algun lloc.
Ara no necessitem llibretes, ara som molt més moderns, només ens cal un codi per accedir als nostres estalvis, però... et poden pispar tot el que tens i més en un tres i no res, sense immutar-se i des de l’altra punta de món, i sense haver-te robat la ‘llibreta’.
El món digital té coses molt bones, però a vegades en paguem moltes conseqüències. També he de dir que per res del món tornaria a la llibreteta d’estalvis que em van regalar... quina mandra!
🎦 EL DESCONEGUT (El desconocido), de Dani de la Torre
Espanya, 2015 (2 premis Goya i moltes nominacions a premis importants)
Un executiu de banca rep una trucada anònima. Hi ha una bomba sota el seient del cotxe, on també viatgen els seus fills.
Fantàstica pel·lícula d’acció, que et manté atent en tot moment, amb una bona dosi d’adrenalina. Increïble Luis Tosar, la resta són més de farciment.
El muntatge està molt ben fet, el temps, el ritme... us la recomano!
(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma PrimeVideo)
Gairebé tots els diners que hi ha a la guardiola són meus. Tu els tens a la teva llibreta de la Caixa d'Estalvis.
Ernest Martínez Ferrando (Una dona s'atura en el camí, 1935)
siiii, la meva germana, nascuda l'1 d'octubre, dia del Caudillo, en tenia una amb diners i una caixeta forta molt bonica que feia de guardiola, regal dell als nens que neixen el seu dia.
ResponEliminaA mi, que vaig néixer un dia qualsevol, el meu pare em va obrir una amb caixeta forta per no ser menys que ella.
De les caixes tu no tenies clau, quan eren plenes té les obria La Caixa, encara tinc la llibreta, però les caixetes han desaparegut, llàstima.
Caram amb les caixetes del caudillo, no? I la Caixa, còmplice!
Elimina