![]() |
el Sushi |
No he tingut mai gats, tot i que és l’animal que m’agrada més, però certament he estat envoltada d’històries de gats.
El meu pare treballava en un despatx, i tenia un gat que es passejava per damunt dels papers i les carpetes. Deuria ser als anys 50. Era un gat agradable i tranquil, llevat dels dies núvols o de tempesta, que es tornava esquerp i feia cara de pocs amics. No el vaig conèixer, el gat, però sempre me l’he imaginat passejant-se per les taules d’un despatx on encara hi havia tinta i tinters i fent alguna destrossa de tant en tant.
El meu sogre feia el pessebre cada any, i un dels gats del veïnat sempre s’hi pixava. Un dia va connectar la planxa de ferro sobre la qual hi havia el pessebre al corrent elèctric, i el gat es va enrampar de tal manera que no el van veure més. És una història simpàtica, nostàlgica i recurrent, perquè cada cop que la família es reuneix surt la història del gat i el pessebre, tot recordant l’avi i el pare.
A casa de la meva iaia de Saragossa hi havia un gat, el Morico, negre com el carbó i molt poruc. S’amagava a la cuina i només es veien dos ulls brillants al fons dels armaris. M’havia fet por aquell gat, però el recordo com si fos ara, li veig els ulls, el pel negre i aquella cuina allargassada i fosca on malvivia.
A casa del meu fill hi ha dos gats, i es passegen tranquil·lament per tota la casa. Són dos més de la família i els nens hi juguen.
La meva filla també en vol un... cada any s’ho pensa i repensa... veurem...
I els meus gats infantils: Tom que era amic de Jerry, el ratolí; i Silvestre, que sempre perseguia el canari Piolín (de sagrada memòria); el gat amb botes, un conte popular recopilat el 1695 per Charles Perrault, que em feia molt de respecte perquè era tibat i entremaliat.
Els gats són animals que han viscut gairebé sempre amb els humans, per bé que també n'hi havia de salvatges. Tenim el nom del gat del llatí cattu, i gairebé totes les llengües romàniques han seguit la mateixa línia, canviant la consonant inicial de sorda a sonora: gallec, portuguès, i castellà, gato; català, gat; occità, cat; francès, chat; italià, gatto. Això pel que fa al gat domèstic, perquè als gats salvatges els anomenaven felinus.
I recordeu que el miol dels gats catalans es transcriu meu [mεu], no pas miau!
🎦 EL GAT AMB BOTES: L’ÚLTIM DESIG, de Joel Crawford i Januel Mercado
EUA, 2022 (pel·lícula d’animació que va tenir moltes nominacions a diferents premis importants)
El Gat descobreix que ja ha consumit vuit de les nou vides que té, per això comença un viatge per recuperar totes les que ha perdut.
És una pel·lícula d’aventures molt entretinguda, i no necessàriament només per a la canalla, perquè el gat és entremaliat i té diverses sortides enginyoses.
El doblador és Antonio Banderas; si no ho hagués llegit no ho hauria endevinat pas.
(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma PrimeVideo)
(A Youtube es pot veure sencera amb doblatge sudamericà)
* * *
Els dos gats perses estaven fets una bola sobre el sofà de cretona arnat i no es van moure.
Margarida Aritzeta (La maleta sarda, 2010)